Francesc Marzo és veí del barri del Coll i fa uns anys li van diagnosticar Asperger. Va començar a escriure allò que li rondava pel cap i d’aquesta manera va lligar les paraules amb els seus pensaments. Ara, presenta l’últim poemari, ‘La lógica del delirio’, 51 reflexions que parteixen d’una situació real i la porten a la irrealitat.

En els últims vuit mesos, Francesc Marzo ha publicat quatre llibres de poesia. Aquest veí del Coll és escriptor, però també estudiant de matemàtiques, física i química, filosofia i música. Està diagnosticat d’Asperger i de manera espontània va trobar un refugi en l’escriptura. Explica que la relació amb l’escriptura va començar “en un moment en el qual jo estava mentalment molt desequilibrat, amb moltes crisis d’ansietat i obsessions i paranoies, i això va fer, de manera espontània, aflorar el fet de l’escriptura, com treure tot aquest desbordament emocional i com gairebé obligat al paper”.

Ara, ha presentat l’últim llibre, ‘La lógica del delirio’. Són 51 reflexions que el connecten amb els seus pensaments. Diu en Francesc que aquests petits textos “tenen un gran component poètic, d’una gran intensitat. Són petites situacions, per exemple, n’hi ha una que es diu ‘Beso’, que parla d’un petó, però aquest petó es porta més enllà de la realitat, busca noves formes”. Es tracta de trencar la barrera de la realitat com diu el poeta del Coll i de transformar en paraules tot allò que el desborda.