The mirror chair project es convertirà en un fotollibre gràcies al suport que ha rebut de Txema Salvans i de la campanya de micromecenatge amb la qual ha recaptat més de 5.000 euros

L’1 de febrer del 2001: punt i a part en la vida d’Agus Prats

Agus Prats va rebre un cop fort al cap quan sortia d’un caixer al carrer de Joaquín Costa, número 35, al barri del Raval, la nit de l’1 de febrer del 2001.  Algú li va llançar un objecte contundent enmig d’una batuda policial que el va deixar estès a terra. Fruit de l’agressió va estar nou mesos hospitalitzat i les lesions el van deixar en cadira de rodes. A l’hospital va escriure un diari personal.

La pèrdua del diari hospitalari

13 anys després de l’accident va perdre temporalment el diari hospitalari. Quan no apareixia per enlloc va decidir tornar on van passar dels fets per intentar reescriure amb imatges el que hi havia en paraules a la llibreta. Quan Agus Prats es va veure reflectit en cadira de rodes a la porta de vidre del caixer es va fer una foto, un autoretrat que va ser l’embrió d’un projecte al qual ha dedicat els darrers quatre anys.

The mirror chair project 

Agus Prats explica que gràcies a la fotografia va poder expressar les emocions que guardava. Diu que “a l’hora de poder expressar emocions, la imatge era molt més útil que no pas la paraula”. El fotògraf va fer prop de 400 autoretrats pels carrers de Ciutat Vella, sempre de la seva imatge en blanc i negre reflectida als vidres d’aparadors i portes, de vegades imperceptible. Com que necessitava les mans per moure la cadira va idear un sistema per subjectar la càmera a la cadira i disparar per control remot sense necessitat de mirar per l’objectiu. Diu que es va inspirar en l’instint de Moriyama i en la tècnica de Joan Colomo.

Txema Salvans coneix el projecte

A través de les xarxes socials el fotògraf Txema Salvans va conèixer The mirror chair project i va esperonar Agus Prats per fer un fotollibre que també va tenir el suport d’altres professionals com Sergio Opiso en el disseny gràfic o Andrés Hispano en els textos. En tres setmanes va assolir els 5.000 euros que demanava en una campanya de micromecenatge per poder fer-ne una tirada de 300 exemplars. La campanya segueix oberta perquè Agus Prats vol pagar els col·laboradors que l’han ajudat de franc.