El col·lectiu d’acció periodística SomAtents ha estat treballant durant un any per recuperar la memòria de la Presó d’Amàlia. No ha estat, segons Helena Roura, membre d’aquest col·lectiu, “una tasca fàcil. No hi ha gaire material i a més cada vegada queden menys testimonis vius“. Tot i això de resultes d’aquesta feina han sortit una exposició i dos audiovisuals.
L’exposició, segons Laia Teruel, també del col·lectiu SomAtents, “l’hem concebuda perquè sigui un camí per tota la història de la presó, tant abans quan era presó mixta, on vivien dones, homes i nens, fins al 1904, que va ser només presó de dones. És una mica un viatge per totes les característiques de la presó, per algunes preses”.
Un reflex de la duresa de la vida de les dones
La Presó d’Amàlia a partir del 1904 va quedar només com a centre de reclusió de dones. Era un centre, però, on no anaven només les dones considerades delinqüents comunes. També es van tancar allà sindicalistes, anarquistes, obreristes o dones que no vivien sota la convenció de la família establerta en l’època. “Era una mostra més de la repressió a la qual les dones eren sotmeses.”
El Casal de Barri Folch i Torres acull l’exposició “Amàlia, presó d’una memòria oblidada” fins al 3 d’abril. SomAtents considera que el projecte de recuperació de la memòria d’aquesta presó estarà acabat quan s’aconsegueixi posar una placa a la plaça de Josep M. Folch i Torres que recordi que allà hi va haver aquesta presó.
