El Parc de la Creueta del Coll compleix 30 anys

Durant molts anys, aquest espai havia estat una pedrera, Piedras y Derivados, que a principis dels anys 70 va tancar. Llavors els veïns van pensar que s’hi faria la zona verda que estava planificada, però segons expliquen, eren temps de l’alcalde franquista Porcioles, que va començar a edificar per la zona. Per això van témer que es construïssin pisos on havia de fer-se el parc del barri i van començar a organitzar-se.

Després de 10 anys de lluita veïnal, l’any 1985 van començar les obres per fer el Parc de la Creueta del Coll que ha arribat als nostres dies. No hi havia cap piscina a la zona i per això es va decidir fer-hi el llac piscina. Un any després, el parc ja estava acabat i obert al públic, tot i que no va ser fins al maig del 1987 quan es va inaugurar, amb l’escultura de Chillida ja col·locada, l”Elogi de l’aigua’. També hi ha una altra obra al parc que passa més desapercebuda, tot i fer 10 metres d’alçària, de l’artista Ellsworth Kelly.

Durant aquests 30 anys el parc ha passat per diferents moments. Ja el primer any va haver de tancar un dia per una fissura a l’estany piscina, un problema que va tornar a aparèixer no fa gaires anys i que els va obligar a parar l’activitat. Un altre ensurt va ser quan el maig del 1998 va caure l’escultura de Chillida, que en un inici estava situada coronant el centre de l’estany. Llavors va ser restaurada i reubicada al final del parc. Cap a l’any 2003, els veïns van tornar a organitzar-se per reivindicar-ne millores, ja que l’espai havia quedat descuidat.

Actualment el Parc de la Creueta del Coll s’ha convertit en un punt d’interès per als barcelonins, sobretot a l’estiu, quan infants i casals omplen el llac piscina, i també per als turistes que pugen atrets per l’obra de Chillida. Pels veïns segueix sent el seu parc, aquell que van aconseguir gràcies a les seves reivindicacions. Segons Carme Ferrer, del Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca, si aquest parc no s’hagués aconseguit, ara el barri no en tindria cap, ja que l’únic que tenien era el Parc Güell, quan encara no s’havia massificat.