“El que llegeixi la novel·la es trobarà en un forat de forats”, adverteix Jordi Amor. Com ‘Alícia al país de les meravelles’, el personatge del seu relat es precipita cap a una altra realitat. Amor fa una crònica familiar, però també crea una història sobre la pèrdua d’una amistat. La novel·la la va escriure durant els últims mesos que va viure a l’Argentina, quan “estava passant per una transformació vital”, explica. ‘El forat’ està editada per l’Altra Editorial.

El personatge principal de ‘El forat’ comença les seves peripècies al menjador de casa. Una truita de patates que sa mare li ha preparat, l’espera a taula. I també una notícia: son pare els ha abandonat perquè ha marxat a viure amb l’amant. “La truita és boníssima. Per fora és delicadament cruixent, i prou sòlida per contenir els ous i les patates, que s’abracen i es fonen”, escriu Jordi Amor, que amb una veu narrativa torrencial relata les vicissituds d’un jove desolat, buit, desesperat; però fonamentalment perdut. “És una crònica familiar, però també parla de la pèrdua d’una amistat per un desacord. Aquest noi, a partir del moment que deixa de tenir contacte amb aquest company, no té una persona amb qui compartir, amb qui entendre les coses que li passen. I és com si la brúixola que porta se li trenqués”, explica Jordi Amor, que amb aquesta novel·la va guanyar el premi Documenta 2016. “Remet una mica a ‘Alícia al país de les meravelles’”, apunta Amor.

La major part de la novel·la la va escriure durant els últims mesos a Buenos Aires, on va viure i treballar com a professor de català gairebé set anys. El del Jordi és un relat on flueixen les sensacions, un festival de l’adjectiu i del parèntesi. “Volia que fos un llibre que semblés una conversa de bar, com quan un amic li explica a un altre amic una sèrie de coses que li han passat. M’agraden les frases llargues i recarregades”, precisa.

Nascut a Sant Just Desvern, el Jordi se sent vinculat a Sarrià, perquè hi va estudiar fins als 18 anys. Després, quan havia d’anar cada dia a la Universitat Autònoma, passava cada dia pel barri. Durant aquella època, que agafava dos autobusos i els ferrocarrils per anar-hi, va llegir més llibres que mai. “Em passava tres hores viatjant. Sempre m’ha agradat molt llegir. De vegades em passava dues o tres parades”, relata. Ara, després de tornar de l’Argentina, l’Altra Editorial li ha publicat ‘El forat’, que segons diu és com una carta a Barcelona.