El personatge principal de ‘El forat’ comença les seves peripècies al menjador de casa. Una truita de patates que sa mare li ha preparat, l’espera a taula. I també una notícia: son pare els ha abandonat perquè ha marxat a viure amb l’amant. “La truita és boníssima. Per fora és delicadament cruixent, i prou sòlida per contenir els ous i les patates, que s’abracen i es fonen”, escriu Jordi Amor, que amb una veu narrativa torrencial relata les vicissituds d’un jove desolat, buit, desesperat; però fonamentalment perdut. “És una crònica familiar, però també parla de la pèrdua d’una amistat per un desacord. Aquest noi, a partir del moment que deixa de tenir contacte amb aquest company, no té una persona amb qui compartir, amb qui entendre les coses que li passen. I és com si la brúixola que porta se li trenqués”, explica Jordi Amor, que amb aquesta novel·la va guanyar el premi Documenta 2016. “Remet una mica a ‘Alícia al país de les meravelles’”, apunta Amor.

La major part de la novel·la la va escriure durant els últims mesos a Buenos Aires, on va viure i treballar com a professor de català gairebé set anys. El del Jordi és un relat on flueixen les sensacions, un festival de l’adjectiu i del parèntesi. “Volia que fos un llibre que semblés una conversa de bar, com quan un amic li explica a un altre amic una sèrie de coses que li han passat. M’agraden les frases llargues i recarregades”, precisa.

Nascut a Sant Just Desvern, el Jordi se sent vinculat a Sarrià, perquè hi va estudiar fins als 18 anys. Després, quan havia d’anar cada dia a la Universitat Autònoma, passava cada dia pel barri. Durant aquella època, que agafava dos autobusos i els ferrocarrils per anar-hi, va llegir més llibres que mai. “Em passava tres hores viatjant. Sempre m’ha agradat molt llegir. De vegades em passava dues o tres parades”, relata. Ara, després de tornar de l’Argentina, l’Altra Editorial li ha publicat ‘El forat’, que segons diu és com una carta a Barcelona.