Als anys 50, Pepeta Cervera explicava als visitants, d’amagat, on havia mort el poeta Jacint Verdaguer, malalt de tuberculosi. Era una de les masoveres de Vil·la Joana, la casa on mossèn Cinto va estar els últims 24 dies de la seva vida, acollit per la família Miralles, propietària de la casa des del 1890.
La Pepeta era l’àvia de Dolors Xufré, la masovera actual de Vil·la Joana. Ella és la quarta generació de la família en aquesta casa, avui Casa Verdaguer de la Literatura, un dels espais del Museu d’Història de Barcelona. “La meva àvia ho explicava a la seva manera. Era tan agradable que la gent quan venia demanava: ‘Que ens ho pot explicar aquella senyora gran?’”, explica Xufré, que avui s’encarrega del manteniment de la casa. La Pepeta ho explicava d’amagat, era durant la dictadura, quan estava prohibit parlar en català.
La història de Verdaguer ha estat ben present en la vida de la Dolors. Té una fotografia que li van fer de nena just al davant del llit on va morir el poeta. “Vil·la Joana és casa meva, és allà on vaig néixer, on he viscut. I a part que és casa meva, també és la meva feina. Jo crec que ho tinc tot aquí”, comenta Xufré.
Fa un any, després de la reforma del museu, la Dolors i la seva família es van haver de traslladar al segon pis de Vil·la Joana. Avui, on veiem la recepció, hi havia la cuina i el menjador de l’antiga casa. Encara perviu però l’antic rellotge, al qual ara ja no s’ha de donar corda. “Abans, un cop a la setmana, el meu pare havia de pujar per una escala vella a la part alta del rellotge, on es troba el mecanisme, per donar-li corda. Ara és automàtic.” Tot i les transformacions que hi ha hagut a la casa, la família Xufré sempre hi ha estat present des de finals del segle XIX. Avui, la Dolors confessa que li agradaria que la seva filla seguís la tradició de viure a Vil·la Joana. “Moltes vegades li ho he comentat i ella ha dit: ‘Doncs sí, a mi m’agradaria seguir la història de la casa”, explica.
