Han passat 30 anys des de la posada en marxa del primer banc dels aliments de l'estat espanyol. El va importar en Jordi Peix de París amb l'objectiu de lluitar contra el malbaratament alimentari i els efectes sobre el medi ambient. Lluís Fatjó-Vilas director Banc dels Aliments “En aquells moments era molt poc reconegut i quan es dirigia a les empreses demanant aliments i dient que érem el Banc d'aliments, com us podeu imaginar per la implicació del nom, ningú entenia res” La crisi va ser un repte per al Banc dels Aliments. Va haver d'atendre més de 152.000 persones i això va obligar-los a crear nous projectes com ara el Gran Recapte. Lluís Fatjó-Vilas director Banc dels Aliments “Ens estem quedant amb aquesta pobresa cronificada que exigeix que el banc sigui actiu amb els programes i reclamant que aquesta solidaritat de la ciutadania no baixi” Per erradicar aquesta pobresa, el Banc dels Aliments destaca la importància de la renda mínima garantida. D'aquesta manera podran fer realitat el futur que tenen pensat per a l'entitat. Lluís Fatjó-Vilas director Banc dels Aliments “Aquest és l'únic banc que el seu objectiu és tancar i això és el que ens agradaria a tots, que es tanqués i que no hi hagués necessitat del banc”

Jordi Peix va posar en marxa el Banc dels Aliments l’any 1987. Va importar la idea de París amb l’objectiu de lluitar contra el malbaratament alimentari i la voluntat de distribuir aquests excedents entre les persones més desfavorides.

Per descobrir els orígens del Banc dels Aliments s’ha de retrocedir fins a l’any 1986. Jordi Peix, en aquell moment director general d’Indústries Agràries i Alimentàries de la Generalitat de Catalunya, estava de viatge al Saló Internacional de l’Alimentació de París quan va descobrir un petit estand amb el nom de Banc d’Aliments. Aquell projecte va cridar-li l’atenció i va decidir importar la idea a Catalunya.

Un inici difícil

El Banc dels Aliments va començar la seva activitat en una nau industrial situada al carrer de Bofarull. La va cedir gratuïtament l’industrial tèxtil Josep Torné. Van ser uns anys difícils. Calia un mínim de 18 voluntaris i donar a conèixer la iniciativa per aconseguir la col·laboració empresarial. “En aquells moments era molt poc reconegut i quan es dirigia a les empreses per demanar aliments i dient que eren un banc d’aliments, ningú no entenia res”, assegura Lluís Fatjó-Vilas, director actual de l’entitat.

La crisi, però, va marcar un abans i un després. Es va multiplicar el nombre de persones que necessitaven atenció fins a arribar a les 152.489 i això va fer que el banc posés en marxa nous programes. El Gran Recapte n’és un exemple. També es va crear la xarxa de fred, un programa de donacions d’aliments refrigerats i congelats; les minves als supermercats, una campanya dirigida a grans superfícies perquè donin aquells productes amb algun desperfecte en l’embolcall o molt propers a la data de caducitat o consum preferent.

“L’únic banc que té l’objectiu de tancar”

Actualment, el Banc dels Aliments disposa de més de 239 voluntaris i distribueixen prop de 20.000 tones de menjar anuals. El repte de futur de l’entitat però no és aconseguir més donacions sinó l’expansió de la renda mínima per a les persones en risc d’exclusió, només així podran fer realitat el futur que tenen pensat per a l’entitat. “Aquest és l’únic banc que té l’objectiu de tancar i això és el que ens agradaria a tots, que es tanqués i que no hi hagués necessitat del banc”, afirma Fatjó-Vilas.