Alejandre va iniciar-se a la boxa en un gimnàs de Malgrat de Mar fins que el seu entrenador va recomanar-li continuar avançant en un gimnàs especialitzat en boxa, el KO Verdun, d’on han sortit campions i campiones. “Vaig començar a Malgrat de Mar quan la meva mare em va dir d’un gimnàs on feien boxa i em va animar a provar-ho. Tenia 15 anys i em vaig enganxar a aquest esport -recorda José Alejandre-. Però va arribar un moment en què allà em vaig estancar perquè no hi havia prou gent de més nivell. Em van portar al KO Verdun i des que soc aquí, cada setmana, cada dia, aprenc alguna cosa. Des de fa dos anys i mig, cada dia noto l’evolució.”

S’entrena pràcticament tots els dies amb Rafa Martín i sovint també amb el seu fill, el campió i professional Sandro Martín. “Ara visc a Sants però la meva intenció és venir a viure aquí a Verdun per poder entrenar-me més encara. Passo molt de temps al barri ara mateix”, assegura Alejandre. Sobretot les setmanes prèvies a la competició que li ha donat el cinturó de campió d’Espanya Elit, una competició per als millors boxejadors amateurs. “Vaig anar-hi representant Catalunya. El seleccionador català era Sandro Martín i com que ja ens coneixíem bé, vam preparar a consciència els combats. I vaig guanyar amb unanimitat dels jutges els tres combats, contra els nois de Madrid, Castella-la Manxa i Castellà i Lleó.”

Pertany al pes mosca, amb 52 quilos, i ara té per davant una carrera plena de decisions. De moment té clar que encara no vol entrar al món professional la propera temporada. “M’agradaria dedicar-me a la boxa i ho faré fins que el cos aguanti. Ja he complert un somni, que era ser campió d’Espanya, i ara hi ha un altre somni, que és ser professional, potser anar a les olimpíades… Si pogués fer-ho tot seria fantàstic -afirma-. Però també començaré ara un grau superior perquè també m’agradaria ser biòleg. Així que ho compaginaré.” I és que José Alejandre és un altre dels boxejadors que volen trencar els tòpics i prejudicis que es té sovint d’ells. “Avui dia està canviant tot el món de la boxa, no es correspon amb la imatge que encara hi ha gent que té. Hi ha molt boxejadors amb carreres universitàries, amb cultura… A la gent els diria que obrin la ment i vagin a una competició i vegin com sí, els nois es peguen, és així l’esport, però després s’abracen i són amics, és maco. Molta gent se sorprèn perquè encara té la imatge del boxejador amb mala llet esbatussant-se amb l’altre.”