Cinc gallecs residents a la ciutat van ser els responsables de la creació del Centro Galego de Barcelona, que es va convertir en punt de trobada a la ciutat per a persones nascudes a Galícia. La primera seu va establir-se al número 5 de la baixada de Sant Miquel i després de passar per vuit locals diferents, sempre a Ciutat Vella, l’any 1941 es va instal·lar a la Rambla.
Per socis com Javier Pérez, el més antic de l’entitat, el centre també és un lloc on poder parlar gallec. Explica que l’hi va portar el seu germà i que de seguida s’hi va sentir bé, tant que ja fa 70 anys que hi va i en recorda amb nostàlgia els inicis. Des de fa 15 anys n’és el professor d’acordió, una de les moltes activitats que s’hi programen, entre les quals també hi ha classes de gaita o de panderetes. L’entitat té actualment 1.700 socis.
Des del centre treballen per difondre la cultura gallega a la ciutat i per fer-ho una de les eines més importants de què disposen és la biblioteca, que, segons assegura el seu president, Carles Mandianes, “és una de les més grans de l’hemisferi nord sobre gallecs”. Ara la idea de la nova junta és obrir-la a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i a la Universitat de Barcelona. Més enllà d’aquest projecte, la direcció, que es va renovar al febrer, també vol captar socis més joves oferint activitats adaptades als nous temps.
