Les xemeneies de maó que es conserven a Barcelona han quedat com el vestigi de la industrialització que la ciutat va viure des de mitjans del segle XIX, amb les fàbriques enmig de la trama urbana. Actualment se’n conserven 69 dempeus, segons el recompte que ha fet l’investigador de la Universitat Pompeu Fabra i geògraf Brian Rosa. És un cens provisional, perquè adverteix que “no hi ha un catàleg oficial i hi ha xemeneies que no estan protegides”. L’any passat, va ser el comissari d’una exposició al MUHBA.

Rosa s’està dedicant a indexar el rastre d’aquestes xemeneies a la ciutat, que en alguns casos sobrepassen els 50 metres d’alçària però que han quedat diluïdes en la trama urbana, enmig d’illes de cases, formant part de parets d’edificis o aïllades sense un context que permeti imaginar que un dia van treure fum. També ha posat la base del recompte d’aquests monòlits extingits en un mapa que treballa per completar-lo.

200 xemeneies fumejant al Manchester català

Isidoro Cervantes és membre de l’Arxiu Històric del Poblenou i també s’ha dedicat a estudiar les xemeneies que queden repartides per la ciutat, la majoria al Poblenou, anomenat el Manchester català per ser el principal nucli d’industrialització a la ciutat: “Calculo que en el primer terç del segle XX hi va arribar a haver 200 xemeneies funcionant només al Poblenou”. Les que es conserven al barri són 28 i “han passat de ser icones negatives pel fum i la contaminació a símbol identificatiu del passat del Poblenou”.

Rosa i Cervantes coincideixen que, en alguns casos, les xemeneies s’han conservat descontextualitzades. “En tenim perquè ocupen poc espai”, diu Cervantes. “Si no, moltes més haurien anat a terra”.