Xavier Bosch passa pel “Mirador Barcelona”, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. El periodista i escriptor barceloní ha tornat a aconseguir ser l’autor més venut aquest Sant Jordi 2025 en ficció en català, amb la novel·la Diagonal Manhattan.
El llibre situa una part del relat en una de les avingudes més populars de Barcelona. L’autor explica que la Diagonal li servia per mostrar l’ascens social d’un dels protagonistes, que neix a les cases barates del Poblenou a la postguerra i el seu progrés professional el du a muntar amb el seu soci una agència de publicitat a Diagonal amb Tuset. I també explica que l’avinguda marcava el pas del temps: “És el carrer que ha canviat set vegades de nom en funció dels règims polítics: Gran Via – Diagonal, avinguda de la Mancomunitat, avinguda d’Alfonso XIII, avinguda del 14 d’Abril, avenida del Generalísimo i, l’any 1979, el nom definitiu, avinguda Diagonal”.
Bosch reconeix que li agrada com està quedant la reforma de la Diagonal, “a trossos”. Diu que encara no ha visitat el Parc de les Glòries, però considera que és una avinguda que s’està dignificant i s’està fent de passeig més que de circulació, com era abans.
“La dimensió humana i el clima de Barcelona són envejats”
La història de Diagonal Manhattan pivota entre Barcelona i Nova York. Per Bosch, el que té la capital catalana és que “la dimensió humana i el clima de Barcelona són envejats per tot arreu” i, en canvi, el que destaca de Nova York en comparació amb Barcelona és una millor comunicació amb transport públic: “Aquí s’està fent, però allà funciona molt bé, pots viure sense cotxe i aquí encara és difícil”.
Nascut a Sant Gervasi, fa 25 anys que viu a Sant Cugat, però hi ve molt sovint i fa una reivindicació: “Pels passavolants és important poder fer un riu a Barcelona sense haver d’entrar a un bar”. Creu que és una qüestió que aquí no està ben resolta com sí que ho està en altres ciutats europees.
“Les tres G: Gaudí, Gòtic i gastronomia”
Creu que Barcelona no necessita fer campanyes per atreure el turisme. De fet, considera: “La ciutat és prou l’anunci de si mateixa”. Reivindica les tres G: “Gaudí, el Gòtic i la gastronomia, no cal fer campanyes a l’exterior”.
Pel periodista i escriptor, cada barri té la seva gràcia: “Tenim molts racons bonics i arquitectura per un tub, soc un enamorat de la ciutat”. Tot i això, reconeix que canviaria l’ús social del català, que considera que disminueix i mantindria l’olor de l’arbrat, que fa especial la ciutat.
“Hi ha zones del Raval per on no hi passo còmode”
Reconeix que hi ha zones del Raval per on no se sent còmode. Per això, creu que s’hi hauria de millorar la seguretat, ja que com en moltes capitals on ha augmentat el turisme també ho ha fet la inseguretat.
Repte a l’alcalde: “Collboni pot fer-ho, és jove, d’idees”
Bosch també reivindica algun projecte cohesionador i il·lusionant com van ser els Jocs Olímpics i per això, li envia un repte a l’alcalde: “Collboni pot fer-ho, és jove, d’idees”. L’últim gran esdeveniment considera que no va funcionar: “La Copa Amèrica va ser nyap”.
L’autor reivindica la plaça del Monestir de Pedralbes per la tranquil·litat i la seva segona residència, el Camp Nou: “Espero tornar-hi aviat”.
