El districte de Sant Martí és un dels que acumula més queixes sobre l’estat en què es troben les voreres i, en concret, el barri del Poblenou. Al carrer de Badajoz, entre l’avinguda d’Icària i el carrer de Ramon Turró, hem localitzat un tram sense renovar des de fa anys. El ferm és irregular, fins i tot amb esvorancs, i part dels cotxes aparcats envaeixen una de les voreres. Al costat hi ha l’Escola Voramar i algunes famílies reconeixen que “si vas amb cotxet, has de tenir una ruta establerta” per evitar els sotracs. En el mateix barri, al carrer del Taulat, es produeix una situació sorprenent. Recentment s’ha enllestit un nou carril bici de doble sentit a la calçada, però no es van aprofitar les obres per ampliar la vorera adjacent que amb prou feines fa mig metre.
Un altre problema recurrent són els obstacles a les voreres i, en aquest capítol, les motos són protagonistes. Al barri del Putxet i Farró, els veïns denuncien que l’ocupació de l’espai públic és generalitzada, però es fa més evident en carrers com el de Saragossa o el del Francolí. Tot i que hi ha aparcaments per a motos, hi ha qui també aparca a sobre de la vorera. “Per caminar amb comoditat, he de passar per la vorera més ample”, reconeix un veí.
De voreres estretes n’hi ha per tota la ciutat, però una de les més transitades és la de la travessera de Gràcia, entre el carrer Gran de Gràcia i el del Torrent de l’Olla. “És una cursa d’obstacles”, expliquen els veïns, perquè “si algú va a poc a poc o si hi circula una bicicleta, has de baixar i sempre hi ha cotxes, és un perill“. L’amplada del carrer, però, és limitada i alguns creuen que l’única solució seria treure’n els cotxes. Reconeixen, però, que és una via de circulació important, difícil de restringir.
Al ‘bàsics’ ens hem preguntat també quina és la qualitat general de les voreres en el conjunt de la ciutat i com hauria de ser el model ideal. Ho han debatut el director de Model Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, Ton Salvadó, i l’arquitecte Josep Munt.
