Prop de fer 68 anys, José Ramón Merino és un usuari “veterà” d’Arrels Fundació. Fa 30 anys que hi està vinculat, ha estat acollit en pisos de l’entitat i ara s’està a la Llar Pere Barnés, una residència per a persones amb salut fràgil que han viscut al carrer. Ell va dormir al ras 10 anys, “estius i hiverns”, remarca. I això ha tingut conseqüències sobre la seva salut.
“Si estava malalt, m’aguantava, no anava al metge perquè no em cuidava”, explica. Com ell, sovint les persones sense llar es desvinculen de la xarxa sanitària. És una qüestió de prioritats. Ho argumenta Daniel Roca, metge de família del CAP Drassanes i expert en salut i sensellarisme: “Vivint al carrer, la salut no és la primera preocupació sinó que es generen altres prioritats”, per exemple trobar menjar o un lloc on dormir.
Voluntaris com si fossin familiars
Refer els ponts i garantir un seguiment mèdic regular és la funció principal del grup de voluntaris d’Arrels dedicat a acompanyar persones com el José Ramón en les visites al metge o a l’hospital. Durant tot l’any passat hi van acompanyar gairebé 400 persones. Una d’aquestes voluntàries és Montserrat Puntí. Avui és la quarta vegada que recull el José Ramón a la llar per anar amb ell a la consulta del doctor Roca.
El paper de la Montserrat, a més de fer costat al José Ramón igual que faria un familiar, és retenir les indicacions i informacions dels professionals. Ella ho anota tot en una llibreta mentre dura la visita. “Després ho passo a la infermera de la llar perquè puguin continuar els tractaments”, explica.
Per al José Ramón, la voluntària és una persona imprescindible: “Jo sol no m’assabento bé de la paperassa, m’han d’ajudar”. De fet, “alguns tampoc no saben ben bé què els passa”, assegura la Montse, que pot fer fins a quatre acompanyaments d’aquest tipus en una setmana.
