En Pau i la Lia no es coneixen, però tots dos són veïns del carrer d’en Robador. Serà per molt poc temps, tot just es creuaran. L’un ha apostat pel Raval, s’hi acaba de comprar un pis amb la parella i creu que aquest és un bon lloc per anar a viure. L’altra està de mudança i deixa un pis de protecció oficial perquè no aguanta més al barri. Amb ells fem la llista dels pros i contres de viure en un dels barris més densament poblats de Barcelona, amb població de més nacionalitats, turisme i també amb exclusió social, problemes de convivència i delinqüència.
La Lia Vázquez va arribar al Raval fa sis anys per viure en un pis de protecció oficial: “No era la meva primera opció, però els pisos estaven bé i tenia la necessitat”, explica. A poc a poc va anar “agafant confiança al barri”. Des de la pandèmia, però, diu que les coses han canviat: “Tot ha tirat enrere, s’ha degradat moltíssim, ha augmentat la delinqüència, la brutícia i la inseguretat“. Va prendre la decisió de marxar quan la van atracar el 2020, quan era al carrer amb la seva filla, i finalment aquest dilluns ha entregat les claus del que fins ara era el seu pis.
A l’altra banda del mateix carrer d’en Robador hi ha el pis d’en Pau Vinyals i la seva parella, la Judith. Després de visitar pisos de preu assequible en altres barris, es van decidir per aquest del Raval: “És l’únic que vam sentir que era casa”. La seva visió del barri és del tot diferent: “M’agrada l’anonimat i estar envoltat de fent diferent a mi, em fa sentir amb contacte de coses que si visqués en un altre barri, com Gràcia, no veuria”. Fins i tot la mudança al seu pis nou té espai en l’espectacle ‘El gegant del Pi’, que Vinyals ha escrit i protagonitza.
Aquests dies la Lia ha estat fent caixes per la mudança al seu nou pis de la Sagrera per deixar enrere una zona de Barcelona on considera que hi ha “impunitat total”. Enumera un intent de robatori durant el confinament, degradació al carrer, brutícia, deixadesa i baralles contínues. “Jo ho entenc”, contesta en Pau: “És un barri fort, on passen coses de manera molt evident i això pot ser aclaparador perquè no a tot arreu hi passen tantes coses com aquí”. Hi pot haver conflicte, considera, pels problemes d’habitatge, l’exclusió social i també perquè és un barri amb molt d’oci.
“Al Raval es dona per fet que hi ha certes coses que poden passar”
Ambdós coincideixen que és necessari implicació de l’Ajuntament i la xarxa veïnal per millorar el barri. La Lia diu haver-se afartat de reclamar solucions a la regidoria de Ciutat Vella en les audiències públiques: “Sembla que vulguin que marxem”, assegura. En Pau considera que al Raval “es dona per fet que hi ha coses que poden passar, que no passa res, que ja se solucionarà”, i creu que la vida i el moviment que hi ha la zona pot generar, per exemple, més brutícia al carrer.
Un bon lloc per tenir fills?
La Lia accepta que està molt cremada i creu que el que fins ara ha estat el seu barri “no té l’ambient per tenir-hi família”. Posa d’exemple que no deixa jugar la seva filla a peu de carrer per la brutícia que s’hi acumula. En canvi, en Pau sí que creu que és un bon lloc per fer créixer la família: “No m’agradaria que els meus fills visquessin en un lloc on hi ha poc per triar, on la vida és uniforme. Aquí el Raval et posa a la cara que hi ha moltes maneres de viure i relacionar-se”.
