Eren quarts de vuit del matí quan a l’estret carrer de la Lleona, al bell mig del Gòtic, unes 30 persones s’han reunit per aturar el desnonament de la Cristina Doria, de 66 anys i veïna del número 6. Ella, activista incansable pel dret a l’habitatge, ocupa un pis de només 12 m2 des de fa dos anys i mig i, aquest dimarts, l’havien de fer fora. De llançaments com el seu se’n programen cada dia; ni tan sols en pandèmia, Barcelona no s’ha lliurat del drama que fa temps que arrossega.
La Cristina ha passat les primeres hores de la jornada atrinxerada a casa seva ─envoltada del Sindicat d’Habitatge del Raval i del col·lectiu Resistim al Gòtic─ i amb l’esperança d’aconseguir una sortida abans de quedar-se al carrer. El d’aquest dimarts ha estat el tercer intent de desnonament i feia tan sols 15 dies que n’havia patit un altre. Finalment i ja amb la comitiva judicial a tocar de la porta, ha esquivat el llançament i en pocs dies entrarà a un pis de l’Ajuntament.
Però fins que la solució no ha arribat, han estat hores de reivindicació al carrer i de cansament per a la Cristina. La mobilització al portal ha anat creixent, com també la música festiva i els clams en defensa del dret a un sostre. Els equips d’habitatge municipals, els advocats de la propietat i la comitiva no s’hi han presentat fins a les 11 h, quan la negociació ha començat. Al cap d’una estona, fita aconseguida: l’afectada es queda almenys fins a l’1 d’octubre.
A la Cristina se li ha adjudicat un apartament en un edifici d’habitatges per a gent gran del mateix districte de Ciutat Vella i la previsió és que s’hi instal·li els propers dies. De fet, la batalla des d’aquest matí ha estat que la propietat acceptés paralitzar el desnonament fins que no en tingués les claus i pogués fer la mudança. A més, el consistori afirma que treballa per determinar si fins ara ha estat vivint en un infrahabitatge.
Dos anys i mig malvivint en un infrahabitatge al Gòtic
De fet, explica la Cristina, el pis té humitats al lavabo i no hi pot tenir ni armari ni estanteria. “El més dur ha estat pujar i baixar les escales”, tot i així, insisteix que almenys ha dormit sota sostre; ella havia estat un temps sense llar després de perdre un habitatge per violència masclista. L’afectada també celebra no haver estat desnonada, però el pis que li han ofert no la convenç: lamenta que el lloguer estipulat se li enduu bona part dels seus ingressos.
El moviment prohabitatge insisteix que la moratòria és un pedaç
L’episodi ha mobilitzat de nou els col·lectius en defensa del dret a l’habitatge de la ciutat, i han criticat una vegada més que la moratòria de l’Estat que prohibeix desnonaments a famílies vulnerables ─vigent fins al 31 d’octubre─ és un pedaç. “Deixa fora moltíssims casos, el de la Cris és un més. No s’ha considerat que la propietat és un gran tenidor […] malgrat tenir tot l’edifici. Per això, ha quedat fora, com moltíssima gent”, diu Martí Cusó, membre de Resistim al Gòtic.
