La secció ‘Arxiu Barcelona’, del bàsics, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana, a les portes del Sant Jordi 2025 i després de la mort de Mario Vargas Llosa, s’endinsa en la vinculació de l’escriptor peruà amb la ciutat de Barcelona, on va viure durant quatre anys. Justament, va coincidir amb un altre gran de les lletres, l’escriptor colombià Gabriel García Márquez, amb qui va compartir barri, Sarrià. En aquest punt de la ciutat van conviure, a 50 metres, dues de les grans plomes llatinoamericanes.
A finals dels anys 60 i principis dels 70, Barcelona va ser un pol d’atracció per als grans escriptors llatinoamericans. De fet va acollir, a més de Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa, Julio Cortázar, José Donoso i Carlos Fuentes. L’agent literària Carmen Balcells va ser clau perquè escollissin la capital catalana, però també el fet que Barcelona es va convertir en el centre de la producció literària en castellà.
Per què Vargas Llosa va venir a Barcelona?
Mario Vargas Llosa va iniciar la carrera literària el 1959 amb el llibre de relats Los jefes, però li va arribar el reconeixement amb la publicació, a Barcelona, de La ciudad y los perros (1962). I és que la ciutat va tenir molt a veure amb els inicis de la trajectòria literària del Premi Nobel de Literatura. De fet, en alguna ocasió havia dit: “Barcelona em va fer escriptor”.
Però què el va fer triar la ciutat? Va ser l’agent literària Carme Balsells qui el va portar a viure a Barcelona, en concret a Sarrià, on es va convertir en el veí de Gabriel García Márquez, que acabava de publicar Cien años de soledad (1967).
Vargas Llosa va viure quatre anys a Sarrià, entre l’estiu del 1970 i mitjans del 1974, al número 50 del carrer d’Osi.
No només l’agent literària Balcells va portar-lo a la ciutat, l’editor de Seix Barral també va ser una guia. Carlos Barral va ser clau, segons Vargas Llosa, en la difusió dels seus textos.
Els primers anys 70, la ciutat ja començava a albirar la democràcia i Vargas Llosa es va acostar als cercles culturals i socials de la societat barcelonina de l’època. La Gauche Divine i la discoteca Bocaccio van marcar l’etapa barcelonina de l’escriptor peruà. Tot i això, Vargas Llosa va aprofitar els dies a la capital catalana per llegir, corregir les seves futures obres, impartir classes a la Universitat Autònoma de Barcelona i fer la tesi García Márquez: historia de un deicidio.
Un cop de puny, la fi de l’amistat entre Llosa i Márquez
Pocs anys després de viure gairebé a tocar a Sarrià, l’amistat de Vargas Llosa i García Márquez es va truncar per un cop de puny que ja forma part de la història de la literatura. L’incident va produir-se el 12 de febrer del 1976, a l’auditori de la Cambra Nacional de la Indústria Cinematogràfica de Mèxic: “Això és pel que vas dir a la Patricia!”, va cridar el peruà al colombià. Des de llavors van deixar de ser amics i els dos van decidir mantenir silenci sobre el que va passar.
