L’arquitecta i urbanista Maria Rubert de Ventós té una recepta provocadora per rebaixar el volum de trànsit rodat dels carrers de Barcelona i fer-la més habitable: treure l’asfalt d’alguns carrils de trànsit. “Hi ha massa ciment a la ciutat, que està planificada per al cotxe, i ara cal desfer aquest camí”, assegura De Ventós, que considera imprescindible que el terra de la ciutat “respiri i dreni”.
Per aplicar aquesta idea, la urbanista posa sobre la taula una idea revolucionària que deixa a entendre la necessitat, per ella, de canvis radicals a la ciutat: “Hi hauria d’haver un carril de terra, un per al transport públic, un per a bicicletes i ginys i un altre per a cotxes”, proposa per als carrers de la trama de l’Eixample.
Set metres quadrats de verd per cada barceloní
Aquesta, per De Ventós, seria una manera d’augmentar les zones verdes a la ciutat. Actualment, hi ha menys de set metres quadrats d’aquest tipus d’espai per barceloní de mitjana en trama urbana, una xifra que en els càlculs inclou parcs i jardins, escocells i fins i tot els cementiris, una xifra ben lluny, per exemple, dels 17 metres quadrats per habitant de Madrid o dels gairebé 100 de Viena.
Barcelona, però, guanya a Europa en nombre d’arbres plantats: en té més de 200.000, més que qualsevol altra ciutat. Per De Ventós aquest és un avantatge que cal potenciar encara més: “Ildefons Cerdà va fer plantar a l’Eixample un arbre cada vuit metres, i això no es compleix en tots el carrers”, explica. Per això considera que és clau que les àrees verdes de la ciutat quedin enllaçades entri si a partir de corredors verds, és a dir, a partir de carrers plens de vegetació.
Una comparació odiosa
En parlar d’espais verds a Barcelona, però, cal tenir en compte el paper de Collserola. En sumar aquestes hectàrees de bosc al recompte d’espais verds, la xifra canvia i llavors toquen 17,1 metres quadrats de verd per ciutadà. En trama urbana, però, el principal parc de Barcelona és la Ciutadella.
Comptant el Zoo de Barcelona, aquest parc té 31 hectàrees i gairebé sempre surt perdent en comparar-lo amb parcs urbans d’altres ciutats. La Villa Borghese, a Roma, té més del doble d’hectàrees (en té 80); el parc del Retiro, a Madrid, té 118 hectàrees. I en comparar la Ciutadella amb el parc urbà per excel·lència, Central Park (Nova York), ens adonem que és 10 vegades més petit.
