Toni Aira passa pel “Mirador Barcelona”, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. El periodista, professor de Comunicació Política a la UPF, comunicador, tertulià i escriptor ha publicat Mort en diferit, la seva segona novel·la negra. El llibre deixa aïllats i tancats sis tertulians i alguns membres de l’equip de la televisió on es troben i, enmig d’una gran nevada, hi ha un assassinat. Aquest és el punt de partida d’una investigació que segueix el rastre dels Deu negrets, d’Agatha Christie, en què tots són sospitosos i tots, possibles víctimes.
“Soc un exiliat del Poblenou pel preu”
La nova novel·la d’Aira se situa als estudis de TVE Catalunya i també s’hi entreveuen les arrels poblenovines de l’escriptor. Un barri del qual es considera exiliat: “Soc un exiliat del Poblenou pel preu. Soc del Poblenou abans que fos ‘guai’, que la gent l’interpretés com a ‘guai'”. Ara, diu que els estrangers han descobert que tenim mar i hi ha expats, cartelleria en anglès… amb les Olimpíades del 92 es va començar a disparar. “Jo vaig ser molt pràctic i vaig buscar un lloc on la relació per metre quadrat fos més econòmica”, explica.
Relata el barri de la seva infància i explica que és molt nostàlgic: “Tinc el record de l’avinguda d’Icària, dels ponts de ferro rovellats, abans que la ciutat tornés a mirar el mar, de la rambla del Poblenou, el cementiri… són records d’infància. Per mi, d’infància”. Diu que el revisita sempre ple de records feliços i d’idealització de l’entorn.
“Cal fer sostenible l’èxit de la ciutat”
Aira explica que li agrada que vinguin turistes, però que cal “fer sostenible l’èxit de la ciutat”. Considera que és “fantàstica la ciutat que hem construït i ara només falta que hi puguem conviure i viure els que hi som”. Apunta que no diria mai “tourist go home”, ja que creu que tots som turistes per poc que puguem.
El periodista explica que ara també és de “molt de Sant Antoni i rodalia” i un dels seus llocs preferits de la ciutat és la Biblioteca de Catalunya, on apunta que ha escrit part del nou llibre, però assegura que la ciutat és plena de racons, com la plaça de Prim, del Poblenou, i el restaurant Els Pescadors: “Quan hi anem és festa”.
També li agrada la ciutat ciclable. Aira es mou en bici: “Pots anar de punta a punta de Barcelona amb bici i moure’t d’una manera espectacular”.
“El drama de no poder improvisar per l’oci”
Es declara un amant de la cuina i la gastronomia, i assenyala que un dels problemes de la ciutat “és el drama de no poder improvisar per l’oci lligat a la gastronomia principalment”. Diu que ja no pots trucar el mateix dia a la majoria de restaurants per reservar, perquè s’hi suma tota l’onada de turisme que també hi va.
Pel que fa a la relació amb la ciutat, creu que els barcelonins “som crítics en excés i aquesta mirada des de fora no hi és”.
Anàlisi dels darrers alcaldes de Barcelona
Pasqual Maragall: el gran projector i il·lusionador de la ciutat que encarna el model Barcelona.
Joan Clos: un gran cervell a l’ombra que va ajudar que el Raval fes un salt importantíssim.
Jordi Hereu: la comunicació no el va ajudar, és millor del que comunica i això li va passar factura.
Xavier Trias: l’assignatura pendent d’una part de Barcelona, un patrici que es feia entendre i estimar per tothom.
Ada Colau: un tro comunicatiu molt polaritzant com els temps que la van portar a l’alcaldia i que també se la van acabar emportant.
Jaume Collboni: una figura que agafa un relleu històric dels alcaldes socialistes i té l’obligació de projectar-lo al segle XXI. Té molta oportunitat si aconsegueix donar a la ciutat una condició humana.
