Tomàs Fuentes passa pel “Mirador Barcelona“, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. El monologuista, guionista i presentador del pòdcast La ruina també puja als escenaris amb el monòleg Live in Wembley i l’espectacle Bumping Mics. Amb una trajectòria vinculada a l’humor, Fuentes ha escrit centenars de monòlegs per a Andreu Buenafuente i ha estat part de La competència, de RAC1, entre altres.
El guionista badaloní fa una vintena d’anys que viu a la capital catalana: “Soc de Badalona i de Barcelona també”. Explica que es va instal·lar a la Ciutat Comtal per feina i per emancipar-se i va compartir un pis amb amics al carrer de Portaferrisa: “Ens ho vam passar molt bé, però era un carrer infernal”.
“Mai m’ha passat res ni a Badalona ni al Raval”
Després explica que s’ha mogut pels barri. Ha viscut al Raval, a Gràcia, a Sant Antoni, i ara, al Farró: “Ha estat casualitat, però he trobat un pis maco”. En clau d’humor, Fuentes juga amb la comèdia del tòpic de l’extraradi i la perillositat, ja que considera que és un lloc comú, però assegura: “Mai m’ha passat res ni a Badalona ni al Raval, és un humor que funciona per tòpics”.
“Qui intenta llogar un pis ara té bones ruïnes per explicar”
El còmic diu que veu la ciutat en un bon moment “si tens pisos”. Explica que creu que marxarà de Barcelona perquè considera que és insostenible: “La gent cada vegada viu més lluny del centre… Torre Baró es posarà de moda d’aquí a quatre dies”.
Diu que li agrada la ciutat, tot i que li agrada passejar amb el gos per Collserola, però sabent que té la ciutat a prop. Per Fuentes, el problema principal és l’habitatge: “Qui intenta llogar un pis ara té bones ruïnes per explicar”. Es lamenta que és molt car l’habitatge i recorda l’última vegada que va buscar pis: “Em van preguntar: ‘Quina alçada fas?’ I no hi vaig anar [a veure el pis]”.
“El tema de l’escatologia aquí funciona molt bé”
“El tema de l’escatologia aquí funciona molt bé i segurament tenim més tolerància a riure’ns de nosaltres mateixos” defensa el monologuista, però creu que en un 90 % l’humor és bastant universal. A Barcelona creu que la gent canvia per barris, diu que no és el mateix algú que viu a Sant Gervasi que algú que viu al Raval: “El que tenim en comú és que tothom s’estima molt Barcelona i, al mateix temps, s’hi caga bastant”.
Es lamenta que es culpabilitzi el ciutadà per tot i posa com a exemple les queixes per pixats al carrer, però alhora que no hi hagi lavabos públics.
“No he pres res mai a la Rambla”
“Ens hem passat de frenada amb el turisme”, però havia estat positiu. Relata que evita els llocs turístics no tant pels visitants sinó pels comerços que se n’aprofiten: “No he pres res mai a la Rambla, ho evito perquè és una enganyifa”.
Fuentes assenyala els seus llocs preferits de la ciutat. Diu que li agrada Montjuïc, abans hi anava a passejar amb el gos, i també li agrada fer una volta per la platja i pel passeig Marítim. De fet, diu que es mou per la ciutat caminant i de vegades en taxi: “Vaig buscant ruïnes”.
