Amb la restauració ja oberta fins a primera hora de la nit, el carrer d’Enric Granados recupera el seu esperit original. O, al menys, l’esperit que ha tingut durant els darrers anys: un punt de trobada per prendre alguna cosa o sopar en una terrassa. Des que es va pacificar el carrer l’any 2002, amb més espai per al vianant i menys per al cotxe, les voreres s’han omplert de de terrasses. Ara, amb l’ampliació de taules al carrer permesa per fer front als efectes de la pandèmia, els veïns consideren que s’ha arribat a un punt crític.

La plataforma veïnal SOS Enric Granados porta el compte de les taules al carrer: abans de la pandèmia hi havia prop de 240 taules, mentre que ara n’hi ha 560. Després del parèntesi del tancament per la pandèmia, els veïns tornen a percebre les conseqüències del monocultiu de bars i restaurants, amb soroll a les nits i dificultats per moure’s per les voreres. Però els efectes, diuen, s’han multiplicat: “En alguns bars, les taules s’han doblat o triplicat, a la vorera o a la calçada delimitades amb els blocs de formigó”, diu Jordi Badia, integrant de SOS Enric Granados.

A la plaça de Letamendi, un altre veí es queixa del soroll del bar que té just a sota: “Abans tenia permís per dues taules, i ara en té 11, totes posades a tocar de la façana de l’edifici”, explica des del balcó del dormitori que té a tocar de l’ampliació. Per ell, la represa significa “una autèntica crucifixió”.

Un bar rere un altre

El registre de SOS Enric Granados, a més, posa xifra al monocultiu d’aquesta via: “En alguns trams, comptem bars l’un darrere l’altre”, assegura la Cristina, que en porta el compte. Per exemple, del número 67 al número 77 del carrer, tot són locals de restauració, tant en els números parells com els senars. El punt crític, segons els veïns, és el tram entre el carrer de Mallorca i el de Provença, on les terrasses amb nombroses taules s’agrupen l’una darrere de l’altra.

La plataforma també es queixa de pèrdua de teixit comercial. Per exemple, en un restaurant italià de la cantonada amb Còrsega hi havia una lampisteria fa sis anys; al número 46 hi havia una botiga de mobles i ara hi ha un restaurant de bols d’arròs; i al local on abans hi havia el videoclub Videoinstant, ara hi ha, també, un local de restauració.

Paralització de llicències

El creixement indiscriminat de la restauració a Enric Granados ha estat possible perquè la pacificació no va anar acompanyada d’una paralització de les llicències ni tampoc d’un pla d’usos. Ara, 20 anys més tard, s’ha aprovat una moratòria perquè, de moment, no s’hi puguin posar més bars i restaurants en espera, també, d’un pla que reguli la pacificació prevista per al carrer del Consell de Cent.