Passen bona part de la jornada laboral dins d’un cotxe, han de conèixer de cap a peus la ciutat i treballen transportant passatgers. El model de negoci no és el mateix, però la jornada laboral dels taxistes i dels conductors de VTC són molt semblants. Aquest dilluns al matí, però, en les respectives concentracions de la Gran Via i la Diagonal, costava reconciliar, ni que fos des de la distància, els dos sectors professionals.

“La gana fa que tothom vulgui treballar”, assegura Carmelo García referint-se als conductors d’Uber i Cabify, però considera que les empreses de VTC “enganyen” el seu personal, que no té bones condicions de treball. Ho desmenteix, si més no pel que fa a la seva companyia de VTC Esther Blanc, que dona servei a Cabify des de fa prop de dos anys. Diu que ella ha tingut sort de tornar a trobar feina als 50 i pocs: “Jornada de vuit hores al dia, dos dies de festa a la setmana i 1.200 € al mes”, explica, i afegeix que el pitjor de la seva feina són, precisament, els atacs dels taxistes.

Enmig de la Gran Via, Herminia Hernández ha aparcat el taxi aquest matí per sumar-se a la protesta. Diu que no té “res en contra dels treballadors de VTC”, però sí contra les empreses que “els exploten i paguen els impostos fora d’Espanya”, tot i que afegeix que els conductors d’Uber i Cabify no poden competir contra els taxistes perquè “saben conduir, però no circular”.

Més comprensiu amb l’altre bàndol és Javier Fernández, que dona servei a Uber: “Entenc la frustració dels taxistes que ho fan bé”, assegura. També acosta posicions en Carmelo, que entén que “tothom té família i vol guanyar uns diners”, però conclou que les exigències que es demanen als taxistes no es poden comparar amb les dels conductors de VTC i, assegura, “això és injust”.