Dues cançons de pop electrònic en català acabades d’editar coincideixen en la temàtica: fan paròdia d’una Barcelona venuda als turistes on la vida dels seus ciutadans cada cop es fa més difícil. Es tracta de la peça I love BCN, del duet Svetlana, i Mon cheri go home, sorgida de la col·laboració entre Maria Jaume i Fades. No són, però, les úniques cançons que retraten la ciutat en to humorístic dels darrers anys.
‘I love BCN’, de Svetlana (2025)
Un guia que interpreta el periodista Marc Giró explica les bondats de la ciutat per començar el videoclip, que protagonitzen dos guiris que no acaben d’entendre la ciutat. De la lletra de Júlia Díaz i Roc Bernadí, que formen Svetlana, en destaquen frases com “Lo mejor de Barcelona es su gastronomía. Pasta, pizza, ‘poke bowls’ y empanadas argentinas” i “Dicen que ellos hablan diferente al castellano. A mí me la suda porque soy americano”.
‘Mon cheri go home’, de Maria Jaume i Fades (2025)
La unió d’arrels mallorquines entre Maria Jaume i el trio de pop queer Fades té per resultat una història d’amor impossible entre un barceloní i un turista que no entén el català: “Si no m’entens en català, ‘mon chéri, comment ça va’? Crec que hauria d’acabar, jo d’aquí, tu d’allà”, diu la lletra. Una història no corresposta, perquè, segons el protagonista: “Un amor de videotrucada, de París a Lloret, gastam massa dades”.
El contraatac de Llimoo a la ‘Barcelona’ d’Ed Sheeran (2017)
El 2017 el cantant anglès Ed Sheeran va treure un single a cop de guitarra i bombo que va donar la volta al món. El títol era Barcelona i era una cançó plena de tòpics. Només calia veure la imatge per il·lustrar el single: una sangria. L’humorista Llimoo en va fer la paròdia amb una lletra que incloïa versos com
“Quería conocer los secretos que tu escondes, Y el vuelo a Barcelona era más barato que a Londres” o
“Aquí pasaré el resto de mis días, esperando un tren de cercanías”.
‘Noches en BCN’, de ZPU i Nach (2013)
De cançons paròdia a una descripció de Barcelona amb crítica social a ritme de rap. Va ser la proposta de ZPU en col·laboració de Nach a Noches en BCN, amb fragments com “hippies jugando al ‘frisbie’, expertos carteristas, si aquí hasta los mendigos son artistas, rastas en condal con gesto intelectual, turistas malabaristas del Raval”.
‘Que bonica ets Barcelona’ de La Trinca (1980)
A la llista no hi podia faltar el trio de crítica social i política amb ironia per excel·lència del postfranquisme: La Trinca. No citava el turisme, però sí que es fixava, per exemple, en els problemes de contaminació: “Amb el trànsit i la indústria, oferint-te els seus perfums, que orgullosa ets Barcelona, sempre has tingut molts de fums”.
