El 70 % de persones sense llar a Barcelona pateixen malalties de salut mental i fins a un 12 % tenen risc de conviure amb trastorns psiquiàtrics severs. És el que mostra un estudi realitzat pel doctor Daniel Roca, metge de família del CAP Drassanes. Amb el seu equip d’investigació han analitzat, a través d’entrevistes, més de 150 pacients, tots de l’àmbit de Ciutat Vella, i els resultats es presentaran demà en una jornada al Col·legi de Metges.
En una entrevista al ‘bàsics’ ha explicat que “el primer problema de les persones sense llar és la invisibilitat”. L’objectiu de l’estudi, ha dit Roca, és visibilitzar els problemes de salut que tenen”. La recerca constata que les persones sense sostre “tenen índex més elevat de malalties cròniques, hepatitis, VIH i addicions” i que quan arriben als centres d’atenció primària ho acostumen a fer en situacions molt crítiques”.
Els resultats de l’informe s’han aconseguit a través d’entrevistes, dades tant d’usuaris d’Arrels (uns 50) com de la Sala Baluard (unes 90), persones amb drogodependències ateses en aquest centre d’atenció sociosanitària (CAS). El perfil més comú d’aquests últimes, ha explicat Roca, és el de “joves que fa poc temps que conviu amb un problema d’addicció, que arriba a Barcelona de viatge, amb una idea inicial de conèixer la ciutat, i cau en un problema de drogues”.
“L’estat de salut depèn del codi postal”
Ciutat Vella i els seus veïns tenen unes característiques particulars i això influeix i molt en la salut dels habitants. Els indicadors socioeconòmics de l’Oficina Municipal de Dades Ajuntament de Barcelona constaten que el districte té xifres que la fan despuntar de la resta de Barcelona. Per exemple, Ciutat Vella és el districte amb més densitat de població en km² residencial, amb més població estrangera i més població en edat de treballar.
També és el districte amb menys renda familiar per càpita i menys esperança de vida de tota la ciutat. Pel que fa al risc de mala salut mental, en homes és del 30 % (amb una mitjana a la resta de districtes del 16,5 %) i, en dones, del 32,3 % (amb una mitjana a la resta de districtes del 19,9 %).
Segons Roca, que “l’estat de salut d’una persona depèn del codi postal” no és una cosa nova. “Els condicionants socials i la pobresa van associats a malalties”, ha apuntat, i ha afegit que els metges, com a coneixedors de la realitat de la gent, sovint són responsables de trobar solucions a situacions que moltes vegades transcendeixen la seva tasca. “Per una persona que fa tres dies que no menja, la solució és que mengi, no receptar-li un paracetamol”, ha posat d’exemple.
“Des del nostre compromís, exercir la medicina en un lloc com el Raval, porta inherent un compromís social”, ha conclòs el metge de família, que veu com a raó del seu estudi posar aquesta realitat sobre la taula.
