Carme Ruscalleda passa pel ‘Mirador Barcelona’, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. La cuinera i divulgadora no és estrictament barcelonina, reivindica les seves arrels a Sant Pol de Mar, on es va constituir com una xef pionera. Al poble, va portar la carnisseria familiar a convertir-se en el Sant Pau, un dels restaurants més premiats de tot l’estat, amb tres estrelles Michelin. És una de les responsables de posar Barcelona al mapa culinari mundial.
Recorda venir ja de petita a la ciutat amb la família: “Fèiem turisme familiar i això era anar al Zoo i tornava trista després de veure els animals, també la sortida d’hivern a comprar la roba d’abrigar, al metge i al Tibidabo”. Més tard, amb el seu sogre i el nuvi, que després va ser el marit, anaven al Paral·lel a veure espectacles de revista: “Hem vist vedets famoses fer-se grans com nosaltres”. De fet, Ruscalleda assegura: “Els que som de poble sempre sabem que les coses passen a Barcelona”. Però també explica que tornar a Sant Pol “és carregar les piles”.
Reivindica que la gent jove vagi als mercats
Els mercats li agraden i creu que s’han de reivindicar, però alerta que el client és “molt sènior i hem de donar pistes i eines perquè el jovent s’hi acosti”. Creu que no és un problema de manca de temps de la gent jove, sinó que “dins de la llista de les coses interessants de la teva vida no hi són ni la cuina ni la nutrició”.
“La gastronomia és la postal amable de Barcelona”
Per la xef, Barcelona està a la llista dels gurmets que viatgen per la gastronomia, la ciutat està en un bon moment i té molts atractius: “La gastronomia és la postal amable de Barcelona”. Diu que la cuina professional no la fa patir gens, en canvi la domèstica, sí: “Hauríem de lluitar contra la mandra”.
“Hi ha Ramen House i no Escudella House”. La xef explica que és més econòmic el ramen, en què el tall més car és la cansalada. En canvi a l’escudella el més econòmic és la cansalada. Ruscadella creu que l’Administració no et pot obligar a fer cuina catalana, però “hauria d’acompanyar les idees de qui vol fer una cuina patrimonial catalana, però no anar en contra del ramen”. Amb les modes defensa que per exemple “el brunch ha donat valor als esmorzars de forquilla”.
“S’ha de mantenir l’originalitat que ens fa singulars”
“No podem morir d’èxit, però gràcies al turisme tot llueix. Però sí que s’ha de mantenir l’originalitat que ens fa singulars“. Tot i això explica que li sap greu passejar per la Rambla i veure l’oferta que hi ha d’arrossos: “No n’he menjat, però cal millorar-ho”.
A la ciutat hi és sovint, ja que supervisa el restaurant Moments de Barcelona, que comanda el seu fill, el xef Raül Balam, situat a l’hotel Mandarin Oriental. I explica que li agrada Barcelona i li agrada passejar-hi i la gent: “Fins i tot els que són crítics amb les obres que aplaudiran després”.
La cuinera de jove volia fer una carrera artística i, tot i no tirar-la endavant, va fer el preparatori a l’antiga Escola Massana i és un dels seus llocs preferits pel que va significar per a la seva passió per l’art. Sobretot en destaca el pati, del qual, tot i que una mica maltractat, creu que l’arquitectura és preciosa. Recorda el Raval com “un barri humà amb olor de gent i que li agradava”.
La xef va obrir una seu, durant gairebé 20 anys, del restaurant Sant Pau a Tòquio, que va tancar el 2024: “Sempre he pensat que un espai net genera neteja. Al Japó ni les sabates s’embruten“.
