Què fa “única” la Ricarda, segons els experts que volen protegir-la de l’ampliació de l’aeroport?

Tot i reduir l’impacte previst en propostes inicials, el pla anunciat per la Generalitat per allargar la tercera pista de l’aeroport tindrà afectacions sobre l’espai natural de la Ricarda. La infraestructura ampliada n’ocuparà, en principi, 27 hectàrees i una llengua d’aigua de la llacuna que dona nom a l’espai. A canvi, es preveu la renaturalització d’altres 270 hectàrees, però entitats crítiques amb l’ampliació ja han dit que “res no pot compensar la destrucció d’uns hàbitats que ja estan protegits”.

De fet, fa anys ja que diverses veus alerten que l’entorn és “impossible de reproduir” per unes característiques que el fan “únic”. Hi coincideix el biòleg i tècnic de biodiversitat del Consorci del Delta del Llobregat, Enric de Roa: “És un espai natural madur, amb comunitats de fauna i flora que s’han anat formant des de fa anys i que no són reproduïbles amb una excavadora”.

El més natural dels espais del delta

L’origen de la Ricarda es remunta almenys 250 anys enrere. Documents de 1.770 ja registren l’existència d’aquest braç “abandonat” del riu Llobregat. “S’ha dit a vegades que és artificial, però això és incorrecte, l’origen és natural”, corregeix De Roa. Dels diversos espais naturals del delta, assegura que aquest és el “menys alterat i el que té major naturalitat”: “És la joia de la corona”.

A més de l’estany, completen les 150 hectàrees de l’espai maresmes inundables, canyissars i una gran pineda litoral. Tot plegat inclou 17 “hàbitats d’interès comunitari”, que a escala europea són considerats valuosos per escassos, i dels quals, tres mereixen una protecció prioritària. És el cas del bosc de pi pinyer que s’estén sobre dunes de sorra fins a la costa. Pel que fa a la biodiversitat, de la llista europea d’espècies d’ocells que necessiten una conservació especial, a la Ricarda se n’han localitzat 38.

Una llacuna empobrida des de l’ampliació anterior

Tot i això, la “salut ecològica” de la llacuna no és bona per l’excés de nutrients que es troben a l’aigua i que pot produir una pèrdua de biodiversitat, el que s’anomena una zona eutròfica. Això s’ha fet servir com a argument per minimitzar la necessitat de protecció. De Roa reconeix que l’estat és “deficient, però reversible perquè en sabem la causa”.

El biòleg apunta a l’ampliació anterior de l’aeroport l’any 2002: “Abans li arribava molta aigua, es renovaven els nutrients, comunicava amb el mar i es creava un gradient de salinitat. Però amb l’ampliació, tota la conca agrícola que drenava a la llacuna va desaparèixer i ha quedat una cubeta tancada”. Per compensar això “es va fer una aportació d’aigua que no ha estat suficient”.

Existeix, però, un projecte, ja redactat amb l’Agència Catalana de l’Aigua, per revertir aquesta situació i que consisteix a aprofitar les aigües pluvials que l’aeroport evacua cap al mar, aportant-les a la Ricarda “per a què desbordi i arribi al mar”. La intenció seria reproduir el funcionament natural de l’estany, en comptes de fer una nova llengua d’aigua que compensi la que ocuparà la tercera pista: “Podem fer un estany més gran i hi haurà ocells, però no serà la Ricarda perquè no tindrà la maduració que té ara”.