Les tardes a l’Escola del Mar ja tornen a ser el que eren: el bullici habitual de nens i nenes passant-s’ho bé mentre fan esport. El silenci que va imposar la suspensió de les extraescolars, una de les mesures del Procicat per frenar la segona onada del coronavirus, ha durat aquí només una setmana. Això és el que han necessitat les famílies, en coordinació amb el centre i les empreses i entitats que oferien les activitats, per reactivar-les i demostrar que, amb esforç i imaginació, és possible respondre amb rapidesa a una aturada que afecta la salut infantil, la conciliació familiar i l’economia dels monitors.
Hi ha algunes diferències, és clar. Si el problema principal, com ha passat en moltes altres escoles, és que els grups d’extraescolars majoritàriament no eren coincidents amb els grups bombolla de classe, ara sí que ho són. I si abans l’oferta esportiva incloïa futbol, judo o patinatge, ara calia trobar una fórmula que aglutinés el màxim d’infants possible de cada grup per fer viable l’activitat, més encara tenint en compte que és un centre d’una sola línia. Així ha nascut Covisport.
Una fórmula poliesportiva temporal
Sota aquest nom s’ofereix “activitat física variada”, com ho defineix l’impulsor de la iniciativa, Joan Carles Burriel, pare d’un alumne i membre de la comissió d’extraescolars de l’associació de famílies (AFA). “Tota la societat veu clarament que no podem deixar els nens sense activitat física”, assegura. I la resposta de les famílies li ha donat la raó: hi han inscrit uns 140 alumnes, un 60 % del total de l’Escola del Mar, i això inclou un 25 % que ni tan sols feien extraescolars al centre abans.
El Lluís és un exemple d’això. D’anar a fer bàsquet tres cops a la setmana al CEM Guinardó va passar a quedar-se a casa tota la setmana passada. “De seguida vaig dir que volia apuntar-me a Covisport perquè m’agrada molt fer esport”, explica. Avui ha canviat la pilota de bàsquet per la de futbol, mentre altres companys practiquen amb l’estic d’hoquei o juguen als matalassos del gimnàs.
“Una bombona d’oxigen” per als monitors…
Els beneficis no es limiten, però, als alumnes. Burriel aclareix que “tenir aturats els monitors, les empreses de lleure sense moviment econòmic i les famílies amb problemes de conciliació horària era un problema”. Després de trobar “la complicitat” de les empreses ha aconseguit que els mateixos monitors que ja treballaven al centre continuïn ara.
“Si haguéssim de parar, hauríem de deixar de facturar i fer ERTO a alguns treballadors”, explica Adrià Pérez de Nanclares, que gestiona el club Judo Nou Barcelona. Habitualment ofereix sessions d’aquest esport a 14 escoles més (“uns 500 nens i nenes”) i “ara s’han aturat totes menys dues”. “Per nosaltres, això és una bombona d’oxigen, una possibilitat de mantenir el flux d’ingressos”. Només ha hagut d’adaptar l’ús dels tatamis de judo a una activitat més poliesportiva.
…i un recurs per a la conciliació familiar
Mares i pares són els altres beneficiats per la represa d’extraescolars. Molts coincideixen que els fills necessitaven “moure’s”, però també que la conciliació a les tardes s’havia complicat. “I més ara que no podem recórrer als avis”, apunta una mare. El Daniel, pare de tres alumnes, reivindica que “Covisport demostra que mirant bé les normes, els recursos i els espais sempre pots trobar solucions que no siguin prohibir-ho tot, a l’engròs”.
Es pot exportar aquest model temporal a altres escoles? Burriel ho té clar: “Es pot reproduir tan bé que hi ha escoles que ja estan preguntant com ho hem muntat”. No amaga l’orgull d’enfilar en tan poc temps i amb tant d’èxit aquesta fórmula, però això sí: “Li desitgem una vida molt curta, perquè voldrà dir que les instal·lacions i la vida esportiva han tornat a la normalitat”. Mentrestant, aquí ja tenen pla B i funciona.
