Una mica d’història d’un dels eixos més emblemàtics de la ciutat aquest dimarts a ‘Arxiu Barcelona’, la secció en què fem memòria amb el periodista cultural Toni Vall. Hem parlat dels espais icònics de la Rambla i de com ha evolucionat al llarg dels anys.
Comencem la secció amb una notícia d’actualitat, les reformes de la Rambla. Van començar dilluns, 3 d’octubre. L’Ajuntament preveu que les obres s’allarguin fins al 2030 i es distribueixin en cinc fases, tot i que la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, s’ha compromès a escurçar els terminis per intentar acabar els treballs abans, tal com reclamen veïns i oposició. La inversió per a tota la reforma és de 44,5 M €.
Imatges que són història
A partir d’aquí fem un recorregut per la Rambla del segle XX, i pels cinemes i teatres que hi havia: el Capitol —amb una decisió de tancament que va encendre l’opinió pública—, el Poliorama, l’Atlántico, el Mar i el Liceu. Comentem també imatges concretes com la Font de Canaletes, inaugurada el 1890, fotografies de les cadires de lloguer que van durar des de finals segle XVIII i van desaparèixer l’any 2000, el quiosc de begudes desaparegut el 1951, les estàtues humanes i caricaturistes, la Boqueria i les múltiples celebracions del Barça.
Vall té imatges històriques de llocs històrics: Can Boadas, Loteria Valdés, Sepu, l’església de Betlem, Casa Beethoven, el mosaic de Joan Miró, el Museu de Cera, el restaurant “meublé” Cosmos, etc.
Ocellaires de la Rambla, un emblema
Els ocellaires de la Rambla són una de les peces essencials al trencaclosques de la Rambla. Expliquem el passat i també el present convuls amb l’amenaça eterna de tancament. Flors Carolina, una de les floristeries a la Rambla, ens envien anècdotes viscudes durant mig segle. És la quarta generació amb aquesta parada a la Rambla, van començar el 1888 coincidint amb l’Exposició Universal.
