L’arribada dels joves sense referents familiars ha col·lapsat el sistema de protecció pública. Ho ha dit el vicepresident del Col·legi d’Educadors de Catalunya, Lluís Vila, en una entrevista aquest dimecres al programa ‘bàsics‘, en què ha dit que “el sistema de protecció de menors està en fallida des de fa molt de temps“. De fet, Vila ha concretat que “les últimes quatre o cinc Direccions Generals d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) no han revisat els sistemes de protecció” d’un fenomen que “ja no és conjuntural, sinó estructural”, ha reblat. Així, el vicepresident troba a faltar més programes educatius —per aprendre l’idioma i també completar l’ensenyament obligatori—, formatius —com ara estudis de cicle—, i d’inserció laboral.

Lluís Vila ha lamentat que el model actual s’orienta “només a les mesures provisionals, com per exemple evitar que els menors dormin a les comissaries“. En aquest sentit, ha afirmat que la creació de places i centres d’emergència “són centres provisionals que perllonguen la situació de provisionalitat” dels joves. I segons ha explicat el vicepresident de l’òrgan col·legiat, la previsió amb què treballa la Generalitat és que “aquest any arribin a Catalunya uns 5.500 joves“, quan el 2018 ja es va tancar amb unes xifres de rècord: l’arribada de prop de 3.700 menors d’edat.

El somni frustrat

Aquestes dades il·lustren, segons Vila, que “aquests joves seguiran venint perquè al Marroc no tenen horitzó“. De fet, aquests processos migratoris “són projectes familiars”, ha explicat el vicepresident del col·legi, i ha afegit que “són les famílies les qui trien l’adolescent que emigrarà” cap a Europa.

Un cop aquests nois i noies arriben a Catalunya, relata Lluís Vila, els educadors “els hem de desmuntar el somni”. Afirma que arriben amb unes perspectives laborals molt elevades, però que, un cop a casa nostra, es trobaran amb dos grans murs: “Un mercat laboral que no els donarà oportunitats i la llei d’estrangeria, que tampoc no els permetrà treballar“. Aquesta situació, per Vila, dibuixa “tenir una massa crítica de nens abocats a l’exclusió i la marginalitat en la propera dècada”.