“Alguns de nosaltres vivim de les propines. Amb el sou ens arriba però amb les propines acabem de fer un bon sou”. Ho diu un cambrer d’un restaurant a la rambla de Catalunya que reconeix que ara la majoria de clients paguen amb targeta “i les propines costen més d’aconseguir”. També han vist caure les propines molts taxistes: “El 80 % dels viatgers paguen amb targeta i que algú et demani arrodonir la xifra cap amunt és difícil”. Uns i altres assenyalen com a excepció “els turistes americans, que ho tenen molt assumit i ja et calculen la propina quan paguen, ja sigui en metàl·lic o amb targeta”.
Els turistes són més esplèndids amb les propines
Hi ha taxistes que recorden que fa uns anys aconseguien entre 30 i 50 euros de propina al dia. Ara això ja no passa: “Paguen amb targeta la xifra que indica el taxímetre, ni un euro més”. Als restaurants “els turistes paguen més propines que els barcelonins”. Els clients expliquen que el fet d’anar sense diners en metàl·lic ha suposat un abans i un després: “Acostumava a deixar alguna cosa de propina, ara poques vegades en deixo”. També hi ha clients que sempre han estat reticents a deixar aquesta propina: “Considero que cambrers, taxistes i qualsevol gremi ha de cobrar un sou just que no els faci dependre de les propines”.
Complements per a sous baixos
Però la realitat és una altra. El Marc treballa com a aprenent a perruquer. Diu que al final ha decidit obrir una línia de Bizum perquè els clients li puguin continuar pagant propines: “Reuneixo uns 70 euros cada tres mesos i cada cop rebo menys propines. Per a nosaltres és molt important perquè els sous que cobrem no reflecteixen les hores que dediquem a la feina”.
Com s’ho fan els músics de carrer?
Un altre col·lectiu que també ha notat la desaparició progressiva dels diners en metàl·lic en favor de la targeta de crèdit és el dels músics i artistes de carrer. A la plaça de Catalunya hem pogut parlar amb @La_joni-. Diu que més d’una vegada s’ha trobat amb ciutadans “que han volgut reconèixer que els agrada el que faig i m’han demanat si podien fer-me un bizum”. Tant és així, que aviat a banda del cartellet en què anuncia el nom amb què es promociona a les xarxes socials n’hi haurà un altre amb el número de telèfon al qual fer els ingressos.
