La història més habitual sovint és la inversa, la de veïns forçats a marxar dels barris més cèntrics pels lloguers abusius. La gentrificació és tan quotidiana en llocs com el Gòtic que el que crida l’atenció és l’excepció. I això és el que passa al carrer d’en Quintana. A més de regentar-hi Can Culleretes, el restaurant més antic de Catalunya (obert des del 1786), la família Agut-Manubens també és propietària de les dues finques en què s’ubica el local (els números 3 i 5) i de part de l’edifici veí (número 7). Les primeres les van comprar als anys 90 i a poc a poc han adquirit altres propietats. En total, 14 pisos de lloguer (als quals s’afegiran aviat quatre més en construcció), a part de tres locals veïns al carrer de la Boqueria. Són el que es coneix, per definició, com un gran tenidor. Aposten, però, per mantenir la sensibilitat d’un petit propietari.
Un àtic per 700 euros
Això vol dir mantenir inquilins com Paquita Ramos, que viu en un d’aquests pisos des de fa 22 anys, ara sola, i paga 400 euros al rovell de Barcelona. El mateix que Álex Pérez, en aquest cas per un pis de dues habitacions al número 7. Són persones, això sí, vinculades al restaurant, perquè en són o han estat treballadores. És un dels perfils dels inquilins, però no l’únic. N’hi ha que arriben tot just ara al barri per primera vegada. Per exemple, la futura llogatera d’un pis de 40 metres quadrats, reformat recentment i que pagarà 575 euros. D’altres de més “veterans”, com el que viu en un àtic des de fa 15 anys, paguen poc més de 700 euros al mes.
“Tots els preus estan per sota del topall que marca la llei, en realitat ja ho estaven abans”, assegura Carlos Martínez Agut. De fet, consultant l’índex de referència de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, un pis de 70 metres quadrats en aquestes finques es podria oferir per un màxim de 1.080 euros. Aquest és també el preu mitjà d’un lloguer al Gòtic, segons dades de l’Incasòl. “Podríem posar-los a aquests preus”, diu el Carlos, “però no ho volem”. I les raons són diverses.
Per un barri amb vida
“Volem que el carrer d’en Quintana tingui vida”, explica, i ho compara amb el que ha passat en altres racons del Gòtic. “En un radi de 200 metres potser hi ha 10 edificis en què tots són apartaments turístics”. Aposten per un perfil d’inquilí “que no vagi i vingui, que s’estigui al barri” perquè esperen que això també “reverteixi en el nostre negoci principal, que és el restaurant”. Un altre motiu per esquivar el lloguer turístic és que en alguns dels pisos també viu la família i “volem una mica de tranquil·litat”.
Però el compromís amb el barri no està renyit amb el creixement del negoci. Una de les plantes del número 3, on abans hi havia una pensió, l’estan reformant totalment per fer-hi quatre pisos més, també per arrendar. Són inversions de futur, defensa el Carlos, pensant en les generacions següents de la família, “perquè puguem viure amb unes rendes que ens serveixin de matalàs, que prou de temps i esforç dediquem ja al restaurant”.
