Barcelona és feta dels seus edificis, carrers i la seva gent, però també és tot allò que podria haver sigut, i no ha estat. L’Ajuntament, inversors i estudis d’arquitectura sovint presenten les seves idees amb l’ajuda de “renders”, és a dir, imatges digitals en tres dimensions que permeten fer-se una idea de com ha de ser l’edifici que han projectat. Són imatges lluminoses, plenes de gent fent activitats, en què els projectes llueixen de forma idíl·lica. Però una cosa és el paper i l’altra la realitat.
Al ‘bàsics’ destaquem els 11 projectes faraònics que un dia es van presentar per Barcelona, però que es van desestimar i no s’han arribat a construir mai.
Museu Hermitage (2012)
inversió: 52 M €
És l’últim projecte de renom que, si res no canvia, pot quedar tancat en un calaix. L’edifici d’aquesta sucursal del museu rus a Barcelona havia d’estar dissenyat per l’arquitecte japonès Toyo Ito, i els “renders” mostren un edifici d’arcs amb sales d’exposicions, una biblioteca, un mirador i una plaça incloses. La iniciativa va aconseguir el vistiplau de l’Autoritat Portuària, però l’Ajuntament va discrepar-ne, amb estira-i-arronsa inclòs dels socis de govern. A finals de gener, l’Hermitage va anunciar que renunciava a instal·lar-se a la ciutat, mentre que el plet amb el consistori als jutjats segueix obert.
Torre la Sagrera (2004)
inversió: 250 M €
La nova estació central de Barcelona havia de tenir un edifici que hi estigués a l’altura. La maqueta del projecte es va presentar en una exposició al Fòrum de les Cultures. L’edifici, dissenyat per Frank Gehry, recordava un vestit de casament i, per això, el projecte va rebre el sobrenom d’edifici núvia. El “render” mai es va donar per descartat, però el 2009 l’Ajuntament va acceptar que estava paralitzat per la crisi econòmica. El 2021 es va adjudicar el projecte de redacció de l’estació, un pla més modest que el que tenia l’arquitecte canadenc.
Zoo Marí (2005)
inversió: 120 M €
Després del Fòrum de les Cultures, l’alcalde Joan Clos va pensar que calia donar una utilitat als terrenys a tocar de Sant Adrià de Besòs. Es tractava de traslladar els animals marins del Zoo de la Ciutadella a un altre complex. El projecte inicial incloïa quatre zones temàtiques: una d’aigües oceàniques, un delta americà, un africà i un mediterrani. Els “renders” de llavors mostren un espectacle de dofins a tocar mateix del Mediterrani. Es va arribar a construir una esplanada de 75.000 metres quadrats que guanyava terreny al mar, però finalment el projecte es va descartar el 2011.
Blau@Ictinea (2007)
inversió: 250 M €
Un barri nou amb 10.000 habitatges a la zona portuària del Morrot, entre la Zona Franca i el Paral·lel, que obligava a desplaçar la ronda del Litoral i canviar una estació de tren de mercaderies. La proposta, batejada com a Blau@Ictinea, la va presentar Xavier Trias a les eleccions del 2007. El pla, després, va variar, i va incorporar més espai per a oficines i usos hotelers. L’oposició s’hi va oposar i el projecte es va desinflar. La idea que es va presentar en un primer moment presenta un edifici volat a tocar d’un vaixell.
La remodelació del Camp Nou (2007)
inversió: 250 M €
L’arquitecte Norman Foster va guanyar el concurs de remodelació de l’estadi que el Barça va fer el 2007. La proposta incloïa augmentar fins a 104.000 les localitats, i els “renders” mostraven una façana de mosaic il·luminat amb els colors del club. Tres anys més tard, el Barça va descartar la proposta, que s’ha substituït per l’estudi japonès Nikken Sekkei.
Torre Espiral (2008)
inversió: 53 M €
L’arquitecta iraquiana Zaha Hadid va pensar aquest edifici pel 22@ perquè presidís el Campus de Llevant de la UPC. Un complex d’oficines de 29.000 metres quadrats que havia de servir per impulsar l’àrea del Besòs com a punt d’innovació. Se’n va posar la primera pedra el 2011, amb Jordi Hereu d’alcalde, però poc després es va descartar per motius econòmics. Els “renders” de la torre espiral mostren un edifici basat en el vidre i el metall, que havia d’incloure activitat universitària, una zona comercial, una sala d’exposicions i un auditori.
Les 16 portes de Collserola (2011)
inversió: no concretada
La idea de teixir la trama urbana de Barcelona amb Collserola la va proposar Xavier Trias l’any 2011. Les 16 portes de Collserola era un projecte de 16 punts d’accés amb recorregut per a vianants, millora dels accessos al metro, creació d’horts, aparcaments i reordenació d’equipaments. Es va convocar un concurs per recollir propostes per a cada un dels accessos previstos. Per exemple, un estudi d’arquitectura va plantejar per a Horta un accés ple d’hivernacles.
Mobilona (2013)
inversió: 1.500 M €
És, segurament, el projecte més esbojarrat de tots. Per l’impacte a la ciutat i la inversió prevista. Un grup promotor va proposar a l’Ajuntament l’any 2013 la construcció d’un hotel de 300 metres d’alçària amb un túnel d’ingravidesa a l’interior enmig d’una illa artificial a la costa de Barcelona. Segons els impulsors del projecte, el fons Apogee Investors, el complex disposaria de pisos de mig milió d’euros i àtics que arribarien als 20 milions.
Snow World (2014)
inversió: 40 M €
Aquesta proposta hagués aportat solucions, potser, al debat dels Jocs Olímpics d’Hivern. L’empresa alemanya SnowWorld volia construir a la Zona Franca un complex amb dues pistes d’esquí, pistes de patinatge i de cúrling. Els promotors van arribar anunciant el preu del forfait, de 25 € per quatre hores al complex. El projecte, que també incloïa un hotel de luxe amb 200 habitacions, es va acabar descartant.
L’illa de Karl Jacobi (2019)
inversió: no concretada
Karl Jacobi va presentar-se a les eleccions municipals del 2019 amb la proposta de construir una illa artificial per fer-hi 300.000 habitatges. Un espai guanyat al mar que, segons Jacobi, tindria doble benefici per a la ciutat. D’una banda, es guanyaria habitatge i, de l’altra, es generaria un actiu turístic nou: l’illa tindria la forma de la paraula Barcelona, i es podria llegir des de l’espai.
La piràmide de vidre de les tres xemeneies del Besòs (2019)
inversió: 700 – 800 M €
Al promotor egipci Mohamed Aly li va semblar que les tres xemeneies del Besòs podien recordar el far d’Alexandria. Per això, va proposar construir-hi un espai cultural per promoure la unió entre Àfrica i Europa, amb una piràmide de vidre que presidiria el complex. Des de la presentació d’aquest “centre de la pau” el 2019, no se n’ha sabut res més.
