L’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) està d’aniversari. Fa 30 anys de la creació del projecte CAMS, una casa d’acollida per a persones amb VIH i en situació d’exclusió social. L’equipament té capacitat per a vuit persones i ofereix suport als usuaris des de diferents àmbits per estabilitzar la seva salut i facilitar la seva inserció. Per als qui hi viuen és un autèntic refugi: “La vida m’ha canviat moltíssim”.
Qui ho afirma és el James, que aquest dimarts ha passat pel plató del bàsics. Fa sis mesos que s’allotja al pis d’ABD i, tot i que afirma que la convivència no és fàcil, li ha permès sortir del carrer. Dormia al ras a Barcelona i buscant ajuda va conèixer el projecte CAMS. Ja feia un temps, però, que estava a la ciutat: va venir-hi després de deixar el Perú, el seu país d’origen, i va marxar-ne perquè la família no va acceptar mai que es contagiés del VIH.
“M’han rebutjat a l’hora de llogar un pis o una habitació”
Aquest usuari de la casa d’acollida d’ABD explica que va infectar-se als 18 anys i va ser als 19 quan van confirmar-li que era portador del virus, justament el dia del seu aniversari. No va ser gens fàcil per al James i al Perú va patir diferents formes de discriminació. A Barcelona diu que no tantes, però també s’ha trobat exclòs: “He sentit rebuig a l’hora de llogar un pis o una habitació. No me l’han volgut llogar per por al contagi”, ha relatat.
En l’entrevista al bàsics també hi ha participat Mario Robles, que és director de recursos residencials de persones amb VIH d’ABD. Robles comparteix la reflexió del James: “La discriminació i l’estigma a la ciutat són reals. Hem avançat molt, però encara hi ha feina per fer”, assegura, i posa un exemple: “A les persones amb VIH les atenen les últimes a la consulta del dentista”. Malgrat això, reconeix que s’ha evolucionat més a Barcelona que a altres ciutats menys cosmopolites, com ara Lleida.
