A Barcelona “podríem estar tocant sostre amb els preus dels lloguers“. Ho ha dit aquest dimecres la presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, Carme Trilla, en una entrevista al programa ‘bàsics’, en què ha avançat tres factors que ho poden explicar: El primer és que “l’única novetat respecte a l’any anterior és que el creixement d’aquests preus ha estat inferior“, és a dir, que “han crescut menys que els anys anteriors“.

El preu d’una mensualitat de lloguer és ara mateix de 948,86 euros, segons les dades amb què es va tancar el 2018. Un barem que serveix de referència per als altres dos factors que, segons Trilla, explicarien que s’ha tocat sostre: la demanda majoritària de pisos és amb mensualitats inferiors als 900 euros, mentre que l’oferta majoritària disponible és amb preus que superen els 1.000 euros al mes. Segons la presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, una altra de les raons que també explicarien aquest “sostre” és que “els barris amb preus més alts sembla que ja toquen sostre i que no poden créixer més”, ha dit Carme Trilla.

La recepta que ha proposat és l’assignatura pendent de la ciutat: habitatge assequible, ja sigui de lloguer públic o privat, que “hauria de néixer de les reformes dels edificis ja construïts” perquè a Barcelona hi ha poc sòl disponible. Una opció necessària si tenim en compte que, segons dades de l’Observatori, el 43 % de les llars destinen el 40 % dels ingressos a pagar el lloguer.

Compartir els registres de les borses d’habitatge

Una de les propostes que l’Observatori Metropolità de l’Habitatge ha posat sobre la taula per fer més àgil l’accés a un habitatge protegit és la implantació dels registres compartits. Segons ha explicat Carme Trilla, “cada ajuntament té el seu registre”, un fet que limita que un ciutadà no es pugui moure del seu municipi si el que vol és un habitatge protegit”. L’alternativa triada és la que ja s’aplica, per exemple, al País Basc, on existeix un registre únic.

Així, segons Trilla, el registre compartit per diversos municipis de l’àrea metropolitana permetria que “els ciutadans puguin optar a pisos protegits no només del municipi on viuen sinó també dels altres municipis”.