Tothom sap on són i qui les controla, és “vox populi” entre veïns del Besòs i el Maresme. Les plantacions clandestines de marihuana afloren des de fa anys en aquest extrem de la ciutat i la rivalitat entre clans de la droga ha causat més d’un incident violent. L’últim, un tiroteig, al gener, que va desencadenar les mobilitzacions dels veïns.
Una de les reclamacions era més presència policial. I la reacció ha arribat en forma de macrodispositiu dels Mossos, amb 350 agents, que entre la setmana passada i aquesta han detingut almenys una vintena de persones al Besòs, la Verneda i la Mina (Sant Adrià de Besòs). Però pels veïns no n’hi ha prou per resoldre un problema del qual la droga “és només la punta de l’iceberg”.
Assenyalen els grans tenidors
L’Antonio és un dels veïns que han conviscut amb una plantació a l’edifici. “Jo l’he vista”, assegura, i descriu també la flaire en pujar l’escala. “Van punxar l’aigua i ens van amenaçar que si no els deixàvem la clau del soterrani tindríem problemes”, explica. Però a l’hora de repartir culpes no dubta: “La tenen els propietaris dels pisos, els fons i els bancs que els deixen abandonats“.
“Un 20 % dels pisos del barri estan en mans de grans tenidors”. La xifra la dona l’Associació de Veïns Barri Maresme. Teresa Pardo n’és la vocal d’Habitatge i assegura que aquests grans propietaris “no s’han responsabilitzat dels immobles, hi han entrat màfies i alguns s’han destinat a usos delictius, com poden ser les plantacions, però també a guardar objectes robats”.
Concentració d’ocupacions
Algunes ocupacions de pisos buits també estan generant problemes de convivència veïnal. La mateixa Guàrdia Urbana va reconèixer fa uns mesos que el Besòs és la zona de Barcelona on es concentren més ocupacions conflictives. També en aquests casos, els veïns denuncien la inacció dels propietaris, així com de l’Administració.
Per això insisteixen a reclamar “un recompte” dels pisos ocupats i que es duguin a terme accions legals per destinar-los al lloguer social assequible per a famílies vulnerables, com a mesura principal per atacar el que consideren l’arrel del problema.
