L’associació de persones amb discapacitat COCEMFE ha denunciat en una entrevista al programa ‘bàsics’, de betevé, les llistes d’espera que pateixen perquè l’Administració els citi i els avaluï el grau de discapacitat. La presidenta de COCEMFE Barcelona, Montserrat Pallarès, ha assenyalat que l’espera pot ser de “fins i tot més d’un any i mig” i que amb la pandèmia l’obtenció de documents que ho acrediten “ha quedat del tot encallada”.

Pallarès també s’ha referit als casos de pares que han rebut el grau de discapacitat quan el fill ja és mort. En aquest sentit, ha expressat que els organismes competents mostren “una manca de sensibilitat total i absoluta”. “El grau de discapacitat depèn d’un tribunal i de la sensibilitat humana del professional que tens davant. A vegades pensen per sistema que els malalts els estan enganyant”, ha lamentat.

Famílies i entitats demanen al govern un pla de xoc per fer realitat l’escola inclusiva

Del document que acredita la malaltia en depenen un seguit d’ajudes econòmiques que fan la vida més fàcil a la persona amb discapacitat. “L’adaptació o compra del vehicle, la declaració de la renda, beques per estudiar, tot d’ajudes que estan trigant massa a arribar”, ha apuntat la presidenta de COCEMFE.

A banda de les conseqüències econòmiques, Pallarès també ha denunciat que la salut mental del malalt queda del tot desgastada en aquest procés: “És desolador i molt cansat haver de donar explicacions, sempre i a tot arreu, fins i tot en l’àmbit sanitari o amb altres malalts del sector”.

Pèrdua d’oportunitats laborals i mèdiques

Alba Gámez fa un any i vuit mesos que espera una avaluació per a una malaltia de la sang. Té 28 anys i pateix de Von Willebrand, una malaltia hematològica que li provoca sagnats molt abundants, anèmies i endometriosi. Va sol·licitar l’avaluació del grau de discapacitat el setembre del 2020 i a maig del 2022 no té resposta.

L’espera de l’avaluació de la malaltia li ha suposat una pèrdua d’oportunitats flagrant. “He arribat a perdre feines perquè les visites es concentren en dues setmanes en un any, en què no tens temps de res més. M’ha costat hores d’estudi a la universitat o no haver-me presentat a exàmens”, ha explicat en la mateix entrevista al ‘bàsics’.