La revolució digital dels jocs d’apostes ha canviat el perfil majoritari d’addicció al joc a Catalunya. Abans eren homes d’entre 45 i 60 anys i amb estudis primaris, i principalment jugaven a les màquines escurabutxaques. Ara segueixen sent homes, però d’entre 26 i 35 anys i amb estudis secundaris. I també canvia el tipus de joc: ara el ganxo són les plataformes de jocs d’apostes en línia.
És la radiografia que fan Susana Jiménez, cap del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital Universitari de Bellvitge, i Francesc Perendreu, president de l’associació ACENCAS i exaddicte. Jiménez alerta que es tracta d’un “problema de salut pública” i que cada vegada hi ha “pacients més joves que juguen a apostes esportives o jocs en línia”.
El telèfon mòbil, segons Jiménez, ha facilitat l’accés de les persones de menys edat a moltes activitats potencials de risc. Perendreu ho qualifica com “l’addició 24 hores set dies a la setmana” perquè ara “es pot jugar en qualsevol moment” i ho compara amb la seva addicció amb les màquines escurabutxaques: “Jo abans havia de baixar al bar per jugar i hi havia hores en què no podia jugar perquè els bars estaven tancats”.
Tots dos reclamen a les administracions i les empreses del món del joc més control d’accés i també que es desenvolupin algoritmes en les aplicacions per detectar aquells usuaris que juguin de manera problemàtica: “Hi ha estudis que apunten que jugar quatre cops al mes i a més de dos jocs ja podria ser una conducta associada a un cert risc“, afirma Jiménez.
“Les caixes de botí són jocs d’atzar encoberts, cal prohibir-los en menors d’edat”
Un cas que també preocupa a entitats i experts en addiccions al joc és el fenomen de les caixes de botí que incorporen gran part dels videojocs en l’actualitat. El jugador carrega en el joc diners reals i paga per comprar aquestes caixes, que contenen articles relacionats amb el joc. “És un fenomen que està molt en auge i ens preocupa moltíssim, perquè no deixa de ser un joc d’atzar“, explica Perendreu, que també carrega contra els estrímers per promocionar aquest tipus de contingut en les seves retransmissions.
Jiménez afegeix que les caixes de botí podrien ser una primera presa de contacte amb els jocs d’apostes per a nois que són menors d’edat: “Seria una mena de joc d’apostes encobert. És molt important controlar i prohibir l’ús de caixes de botí en menors d’edat. Hi ha molta evidència científica que relaciona aquestes dues activitats i com una seria la porta d’entrada a l’altra”.
Com detectar que una persona pot estar patint una addició al joc?
L’any 2024, el Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge va atendre 245 pacients per addicció als jocs d’apostes. Segons Jiménez, això equival a “més del 86 % dels nostres pacients” i és una xifra que s’ha mantingut estable en els darrers anys. Per la seva banda, l’associació ACENCAS també assegura que, de mitjana, treballa amb “entre 45 i 50 pacients”.
Per les entitats i els experts en addiccions, la mentida és el principal símptoma que una persona podria estar patint una addicció al joc, però no és l’únic. Jiménez assegura que n’hi pot haver d’altres: “Desconnexió emocional, manca de comunicació, nerviosisme, mal humor, ansietat…”. El problema ve, però, quan la persona intenta amagar-ho: “La percepció de la gravetat està alterada i es minimitza el problema. És realment quan s’ha perdut el control quan es demana ajuda”.
