compartir
Pepita Bernat té 105 anys i manté una cita inexcusable: cada diumenge ocupa la pista de ball de La Paloma amb la mateixa il·lusió que quan va començar a anar-hi, als anys 30 del segle passat. Des d’aleshores, La Paloma s’ha convertit pràcticament en una segona llar i no ha deixat de visitar-ne les sessions de tarda. De fet, durant molts anys va viure fora de la ciutat, però això no va ser excusa per no continuar visitant la sala, fins i tot d’amagat del seu marit.
En una entrevista al bàsics Pepita Bernat diu: “Anar a ballar, amb amors i desamors, m’ha fet molt feliç La Paloma. I vaig trobar l’amor de la meva vida als 73 anys”. De fet, Bernat recorda com es va separar del seu marit en un moment en què no estava gaire ben vist: “La llibertat la vaig buscar jo, vaig agafar el tren i vaig marxar cap a Ginebra”. Aquest viatge va marcar un abans i un després en la vida d’aquesta dona centenària, que assegura: “Quan vaig tornar de Suïssa no era la mateixa Pepita que va marxar”, en definitiva era una dona més empoderada.
“Ha sigut molt feminista d’una manera molt intuïtiva”
La Pepita ha estat una dona contra corrent, emprenedora i independent, i ara els seus 105 anys d’història han quedat recollits en el llibre Qui dia balla, any empeny, d’Eugènia Güell Barnils, un títol que no podia desvincular-se del ball, ja que La Paloma ha estat la seva constant vital. Diu que hi ha trobat l’amor, un oasi d’alliberament i una banda sonora memorable i, per això, hi ha tornat sempre o no n’ha marxat mai.
L’autora del llibre, Eugènia Güell Barnils, diu que han passat moltes hores juntes, han dinat, berenat, han anat al mercat, i amb les amigues i amb tot aquest material ha pogut composar el puzle de la vida de la Pepita: “Ha sigut molt feminista d’una manera molt intuïtiva, va tirar pel dret per la seva llibertat”.
Bernat desataca que té enveja de les noies d’ara, creu que ho tenen més fàcil. Tot i això, el consell de vida: “Que visquin bé, ser feliç i mirar la part positiva de les coses”.
