El partit d’extrema dreta Vox ha irromput per primera vegada a l’Ajuntament de Barcelona amb dos regidors. I dues de les zones on ha aconseguit millors resultats són Torre Baró i Pedralbes. El primer ha estat el barri de Barcelona on Vox ha assolit millor percentatge de vot, amb el 16,5 %, i Pedralbes, amb l’11 % dels vots, ha estat el barri de la zona alta de la ciutat on Vox ha obtingut un millor resultat.

Aquestes dues àrees estan als antípodes per molts motius. Allunyades físicament però també socioeconòmicament. Al ‘bàsics’ hem comparat indicadors com la renda, la taxa d’atur, els metres quadrats dels habitatges, les matriculacions de vehicles i el nivell d’estudis d’ambdós barris. Aquestes són les diferències.

La insatisfacció amb el sistema, un motiu que pot afavorir el vot a la ultradreta

Toni Rodon, doctor en ciències polítiques, ha analitzat en una entrevista al ‘bàsics’ aquesta tendència a la curvilínia del vot a Vox provinent dels barris amb més ingressos de Barcelona i dels més humils. Un dels factors que fan que l’extrema dreta ho hagi aconseguit, ja que en un principi són dues zones de la ciutat que no tenen res a veure entre si, és el de la protesta. “Estar enfadat amb com van les coses uneix la gent i veuen l’extrema dreta com un element que els permet mostrar la insatisfacció amb el sistema”, ha apuntat el doctor.

Rodon ha observat que votants actuals de Vox, tot i que la bossa és petita, en el passat havien donat suport a forces d’esquerra que havien sorgit com a partits contestataris. “Tot i així, la gran majoria de votants de Vox, unes dues terceres parts es calcula, provenen del Partit Popular o de Ciutadans, com també passa amb bona part de l’extrema dreta europea, que provenen dels partits conservadors”.

Quan Vox aconsegueix establir-se al sistema és capaç de créixer per moltes bandes, segons el doctor. “El que demostren els resultats de les eleccions municipals és que va fent forat a les classes mitjanes, no només a les altes o baixes”, ha explicat. I a més de no saber quin és el seu límit en el creixement, hi ha un altre risc: “Una vegada s’estableixen a les institucions, el seu discurs fa impacte entre la ciutadania fins a arribar-lo a integrar i normalitzar-lo”.