Quan parlem de protegir el patrimoni històric moltes vegades viatgem segles enrere, però l’arquitectura contemporània, de no fa gaires anys, també pot ser patrimoni. Aquestes edificacions, però, moltes vegades es troben en risc per desconeixement, desprotecció o especulació i pot ser que d’aquí a uns anys hagin desaparegut.
En una entrevista al bàsics Omar Ornaque, el codirector d’Arquitecturacatalana.cat, creu que s’ha de conscienciar la ciutadania del valor d’aquesta arquitectura i aquesta és una de les tasques dels arquitectes. Considera que “es pensa que és reproduïble” un edifici contemporani i per això no s’hi atorga valor per protegir-lo. L’arquitecte assegura: “Si la gent s’estima el patrimoni, serà més fàcil conservar-lo”.
El president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic del Col·legi d’arquitectes de Catalunya, Josep Maria Boronat, explica que molts edificis de l’època moderna ja formen part de la identitat del nostre barri, però assenyala: “El patrimoni s’acaba associant sempre amb el temps”. Tot i això, l’arquitecte defensa que l’antiguitat és només un dels valors dels edificis, però defensa que també ho són “la bellesa, l’arquitecte del projecte o si és únic”.
Els vestidors del camp de tir en arc de la Vall d’Hebron
Un exemple de degradació són els vestidors del camp de tir en arc de la Vall d’Hebron que els arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós van dissenyar per als Jocs Olímpics del 92. Aquest equipament, que va rebre un Premi Ciutat Barcelona d’Arquitectura, es va haver de desmuntar per unes obres al metro i així s’ha quedat, completament desballestat. “Està en estat de deixadesa absoluta” es lamenten.
“Si la gent se l’estima, serà més fàcil conservar-lo”
Un altre cas és l’edifici de l’antic Hospital Evangèlic de Gràcia, que no està protegit. L’Ajuntament de Barcelona va comprar l’edifici i el projecte inclou tirar-lo a terra per fer-hi un institut escola. “No se li havia atorgat un valor i quan els veïns han conegut el projecte en què s’explica l’enderroc, s’han mogut. Li han donat valor i això significa que ja és patrimoni” defensa Boronat.
“Només per l’escala s’hauria de conservar”
“Només per l’escala s’hauria de conservar”, diu Ornaque sobre l’Edifici Colom, al capdavall de la Rambla. Un exemple d’arquitectura brutalista, un dels pocs exemples que hi ha a la ciutat.
La dificultat de conservar els elements interiors dels edificis
Els edificis són un clar patrimoni arquitectònic de la ciutat que tot i les dificultats per mantenir-los són més visibles que els elements interiors. “Com més privat és l’àmbit on està el patrimoni és més difícil de conèixer, conscienciar-ne i protegir-lo“, es lamenta Ornaque. Detectar i conservar ceràmiques, escultures, rebedors, escales… és una missió difícil. Un exemple d’això és el mosaic de Josep Maria Subirachs que hi havia a l’interior de l’Edifici Mercuri de la via Augusta. S’hi van fer reformes i va desaparèixer.
