Dels vehicles elèctrics de mobilitat personal és un dels que més van sorprendre quan començava a circular pel carrer. La roda elèctrica, coneguda també com a cicleta, és una idea tan simple (una única roda amb pedals per col·locar-s’hi de peu) com aparentment difícil i arriscada n’és la conducció. Tenir bon equilibri és indispensable i el xassís és el propi cos. Potser per això és freqüent trobar-ne usuaris joves. Rafel Cisa i Mercè Cabré demostren, però, que sempre s’és a temps d’apassionar-se per la cicleta.

“Les vaig veure per primer cop en una pàgina web quan tot just sortien al mercat”, explica Cisa. I no s’ho va pensar: en va comprar dues, “una per a mi i una per a la dona”. La Mercè reconeix que la va sorprendre la nova adquisició: “Vaig pensar que era més per als nostres fills que per a nosaltres”. Però després de practicar una mica van descobrir que no era res fora del seu abast. “Ella va aprendre molt ràpid”, assegura el Rafel, “jo no soc tan bon equilibrista”.

D’això en fa set anys. Tots dos estan ara jubilats i han fet de la roda elèctrica un dels vehicles habituals per desplaçar-se, “sobretot per fer recorreguts curts per Barcelona, però també per a excursions llargues”. Han pujat al Tibidabo o han arribat a Ripollet pel Besòs, han arribat a fer fins a 60 quilòmetres. Amb el temps ha crescut tant l’afició que han adquirit diverses cicletes: ara mateix en tenen dues cadascun. “D’ençà que les tenim ja no passegem per Barcelona”, assenyala el Rafel, “ara surfegem Barcelona!”.

Sostenible, còmode i pràctic

“A més de gastar molt poc i de no fer soroll, no tens problemes d’aparcament, la pots ficar al supermercat o en un restaurant”, defensa Cisa, que amb 67 anys exerceix actualment com a vicepresident de l’AUMP (Associació d’Usuaris per a la Mobilitat Personal). No és l’única dedicació que té en el temps lliure.

En una habitació de casa ha muntat un autèntic taller de rodes elèctriques (“la cova del pirata”, com la defineix), aprofitant els coneixements tècnics de la seva carrera professional com a enginyer. Aquí repara, per afició, els aparells avariats que li porten amics i coneguts. També ha col·laborat en el muntatges de diversos tallers de patinets elèctrics.

Fins quan es veuen muntant en cicleta? “Tota la vida”, diu el Rafel. “A mi, caminant, em fan mal un genoll i un turmell i en canvi amb la roda no em fan mal. És veritat que sempre hi ha ensurts, però, a diferència de la bici o del patinet, les caigudes amb cicleta són molt franques perquè tens les mans lliures”. I remata: “De moment, som joves”.