El transbord de metro de Passeig de Gràcia és un dels més utilitzats de Barcelona, amb més de 50.000 usuaris diaris. També és un dels més detestats, ja que el passadís és un túnel en línia recta de 237 metres i més de cinc minuts per enllaçar la línia verda amb la groga i la lila, un tràmit tediós que ara TMB vol fer més agradable.
Però per què és tan llarg? Es tracta d’un obstacle entre l’estació de l’L3 i la de l’L2 i l’L4 que impedeix fer-hi la connexió de forma directa. La primera línia a arribar a Passeig de Gràcia va ser la verda (L3) l’any 1924 i més de 40 anys després es va construir, paral·lelament a l’L3, un pàrquing de l’empresa Saba.
L’any 1973 va entrar en funcionament l’estació de Passeig de Gràcia de la línia groga (L4) i el pàrquing es va convertir en una barrera entre les dues línies. Per això, es va optar per construir un passadís que el voregés que toca paret per paret amb el pàrquing.
Quins altres transbordaments destaquen del metro?
Paral·lel, el transbord més curt: és l’enllaç a Paral·lel de l’L3 (verda) i l’L2 (lila). Tan sols cal baixar una andana i creuar la del davant.
Plaça de Sants, un trencacames: a banda del de Passeig de Gràcia, l’altre transbord que desespera els usuaris, per la quantitat d’escales, és el de Plaça de Sants que connecta l’L1 (vermella) i l’L5 (blava).
