El carrer d’Aragó és el millor exemple a Barcelona del que significa l’onada verda. Els semàfors estan sincronitzats durant bona part del dia perquè es vagin posant verd a mesura que avancen els cotxes. Amb el nou carril bici a Aragó, molts ciclistes i patinadors miren d’aprofitar aquest efecte per haver-se d’aturar al menys possible a l’hora de creuar la ciutat. Però el cicle semafòric no està pensat per a ells.
“És difícil avançar al ritme dels cotxes, i mira que jo tinc una bici elèctrica”, explica un ciclista, que reconeix que es capaç d’enllaçar tres cruïlles en verd. Altres usuaris també es resignen per no poder circular amb la fluïdesa que ho fan els vehicles motoritzats en aquest carrer: “Per més que vulguis atrapar els verds, és impossible“.
L’onada verda semafòrica es va concebre per afavorir els cotxes, però a un ritme més lent pot ajudar també els ciclistes. “A Aragó els cotxes poden anar a 50 km/hora i els semàfors hi estan adaptats, mentre que la mitjana de les bicis és d’uns 20 km/hora, i per això aquí l’onada no funciona per a aquests vehicles, tot i que sí que es pot considerar una via ràpida”, diu Jordi Galí, arquitecte i consultor en mobilitat activa a Comoba.
Eixos ràpids a Diputació i Consell de Cent
Galí considera que els carrers de Diputació i Consell de Cent, tot i que els semàfors no estan programats amb perspectiva ciclista, propicien la mobilitat ràpida amb bicicleta. A Consell de Cent, però, els ciclistes també tenen queixes de les aturades constants que han de fer en comparació als vehicles motoritzats: “Arrancar la bici de zero és un esforç, jo normalment començo a donar voltes”.
A Copenhaguen, l’onada verda ciclista s’amplia, segons explica Galí, a les vies interurbanes que van a parar a la ciutat. L’estratègia clau per afavorir la mobilitat ciclista, diu, és en les interseccions a còpia d’anar instaurant senyalització que doni prioritat a les bicicletes.
