Quan a Barcelona hi ha obres al carrer és un clàssic que hi apareguin restes històriques. I les de la via Laietana han tornat a fer aflorar vestigis del passat barceloní. Es tracta de cinc cases medievals al carrer de la Fusteria que configuraven una illa d’habitatges al segle XIV. Sembla que hi havien viscut artesans que es dedicaven a treballar a les Drassanes i a fer botes de vi. I els arqueòlegs creuen que en aquesta zona s’hi va ubicar un dels primers museus de la península, d’època medieval.
En una entrevista al bàsics Josep Pujades, cap del Servei d’Arqueologia de Barcelona, ha explicat que, tot i esperades, aquestes troballes han estat una sorpresa pel bon estat de conservació en què es troben. A més, considera que sempre són importants les restes del passat: “Ens aporten coneixement de la ciutat”. En aquest cas, a més creu que permeten que la gent les entengui, ja que hi ha edificis, portes, escales que baixen al soterrani…
Ara, la tasca és documentar tota les troballes i seguir excavant per continuar l’obra: “Si les troballes quedessin a la vista, Ciutat Vella seria un niu de restes”.
Una de les troballes que han despertat més curiositat és la rajola de Sant Antoni de Pàdua, ja que al paviment no és habitual que s’hi ubiqués, seria normal haver-la trobat en una paret. La rajola es conservarà la MUHBA i se n’estudiarà l’origen.
La ciutat que té un centenar d’obres en marxa, també té els equips d’arqueòlegs inspeccionant i documentant el subsol de barceloní. Pujades assegura que sempre hi ha restes: “Al carrer del Comte d’Urgell, a les obres de l’L8, s’hi han trobat restes de masos, feixes de camp, separadors de camp… i es va documentant”.
Trobar restes de la prehistòria a Barcelona és molt complicat, ja que és una ciutat que fa 2.000 anys que evoluciona i els últims anys s’ha afectat moltíssim el subsol.
