Dissabte, 26 d’abril, s’inaugurarà la part central del Parc de Glòries, amb 4,3 hectàrees i més de 9.000 m2 de verd, que s’afegeixen a la zona de la Clariana, que ja es va posar en marxa el 2019. Però aquesta transformació no ha estat l’única d’aquest nexe viari de la ciutat. La plaça de les Glòries Catalanes ha anat mudant de pell des del segle XIX, quan Ildefons Cerdà la va imaginar com el centre de Barcelona.
El pas de la línia ferroviària, dues grans carreteres elevades i el tambor han marcat aquesta zona de la ciutat que, després de més 20 anys d’obres, veu el final de l’última transformació: de nus viari a un oasi verd.
N’han parlat al bàsics Ana Coello, arquitecta i paisatgista, de l’estudi ACPA; Miquel Catasús, de l’Associacio de Veïnes i Veïns del Clot – Camp de l’Arpa; Daniel Mòdol, arquitecte, urbanista i exregidor de l’Ajuntament de Bracelona i Vicenç Guallart, arquitecte en cap de l’Ajuntament del 2011 al 2015.
