La tranquil·litat per a Alejandro Jorge ha durat amb prou feines un mes. Una concentració de veïns va impedir, a principis de febrer, que s’executés el desnonament d’aquest veí de 84 anys del carrer d’Estruc, al Gòtic. Però res ha impedit, per ara, que hagi arribat una altra ordre, la tercera, i aquesta vegada el jutjat ha optat per una fórmula més difícil d’aturar.

La resolució només concreta que el llançament s’ha d’executar durant la segona quinzena de març, sense fixar ni dia ni hora. A més de la data oberta, el jutjat també ha atès, segons Resistim al Gòtic, una altra sol·licitud de la propietat, que ha demanat la presència de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos. “És absolutament desproporcionat”, ha avançat al ‘bàsics’ Matias Griful, advocat de l’Alejandro, “tenint en compte que no hi ha antecedents de violència i que el desnonat té 84 anys”.

Al carrer, per un tràmit

L’Alejandro ha rebut la notícia amb incredulitat: “Estic fotut, l’alegria que tenia d’estar aquí ja me l’han treta”. El cas té el punt de partida en la mort de la seva dona, després d’haver perdut també en poc temps de diferència dos fills.

En aquest context, l’home va deixar de subrogar, en el període que estableix la llei, el contracte de lloguer (de renda antiga), del qual era titular la dona. Per aquest motiu, el propietari, que també ho és de la resta de la finca, el vol desnonar del pis on viu des que era jove.

Alejandro Jorge, al pis del carrer d’Estruc, on ha viscut sempre des que era jove

Cap pacte a la vista

Les negociacions que han mantingut recentment les dues parts no han arribat a bon port. Segons Griful, la propietat no accepta l’última oferta que li ha fet en nom de l’Alejandro. “Els hem ofert uns 13.000 euros en endarreriments, que és el doble de les rendes vençudes fins ara, i a més els proposem actualitzar el lloguer a uns 600 euros al mes”, assegura l’advocat. La resposta ha estat el silenci.

Matias Griful, advocat de l’Alejandro, veu “incomprensible” l’ús de la data oberta i la Brimo

Davant d’això, “també hem demanat què seria l’adequat per a la propietat”, explica, “i tampoc en tenim resposta”. “Jo entenc que aquí hi ha mala fe”, afegeix, i ho raona amb el fet que l’Alejandro en cap moment ha deixat de pagar i que els propietaris ja tenien coneixement que no havia subrogat el contracte només un mes després que s’acabés el termini legal per fer-ho. Consultats per ‘bàsics’, des de l’empresa de la família propietària han rebutjat fer qualsevol tipus de declaració o aclariment.

L’últim recurs, a les Nacions Unides

Per intentar frenar ara el desnonament, Resistim al Gòtic i l’Observatori DESC enviaran un recurs a les Nacions Unides, al Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Aquest és un mecanisme que s’ha utilitzat en altres casos, com el de Manuela Núñez, també veïna del Gòtic, o recentment el de Maria Martí, de la Sagrera. En aquest cas ha donat fruits i el desnonament s’ha ajornat aquesta mateixa setmana després que la resolució de l’ONU hagi forçat a aturar-lo cautelarment.

Mentrestant, l’Alejandro espera amb resignació. “Quan vinguin, aquí em trobaran”. Assegura que no té cap altre lloc on anar i no ha preparat maletes. Sobre la possibilitat que el reallotgin en una residència, diu que no hi vol anar. I només fa una petició, senzilla: “No jugueu ja amb les persones grans, perquè això és jugar”.