Quan una personalitat il·lustre mor, de seguida surten les peticions per demanar que se li dediqui un carrer o una plaça de la ciutat. El darrer cas és el de Montserrat Caballé, en el qual l’Ajuntament ja ha iniciat els tràmits corresponents.

Per completar tot el procés, però, caldrà esperar uns anys. La normativa del Nomenclàtor estableix que per poder dedicar un espai de la ciutat a un personatge han d’haver passat cinc anys de la seva mort o que en vida se li atorgués la Medalla d’Or de la Ciutat.

Barcelona té un nomenclàtor variat però hi ha alguns eixos temàtics que fan que en algunes zones hi hagi grups de carrers amb noms relacionats. Moltes són referències geogràfiques. És el cas dels carrers de Lima, Caracas, l’Havana o Potosí, als barris del Baró de Viver i el Bon Pastor. També dels carrers relacionats amb la Costa Brava, com els carrers de Portlligat, de Platja d’Aro o de S’agaró, a la Trinitat Nova. Altres fan referència a gremis i oficis, és el que passa al Gòtic i al Born, on podem trobar els carrers de Flassaders, de l’Argenteria o de Llibreteria.

També hi ha molts espais que remeten a la història. És el que passa a l’Eixample, on al contrari del que proposava Cerdà d’anomenar els vials amb lletres i números, l’historiador Víctor Balaguer va escollir batejar-los amb referències a les conquestes catalanes (Nàpols, Sicília i Sardenya), personatges il·lustres (Roger de Llúria, Pau Claris i Enric Granados) i de les institucions (Consell de Cent, Diputació i Corts Catalanes).