“Vacuna’t, perquè avui estàs bé i demà ja no hi ets”. La Maria Alba té clar el consell que donaria a qualsevol persona que li expressi dubtes sobre la vacuna. Uns dubtes que, tot i els 11 dies ingressada per covid-19 a l’UCI de l’Hospital Clínic, encara conserva: “No soc antivacunes però la de la covid em fa por. Sobretot els efectes secundaris a llarg termini“. I afegeix: “Ho he passat tan malament que avui em posaria cinc vacunes de cop”.
“Les meves filles petites em van haver de cuidar”
Ara ja està a casa i es recupera en companyia de les seves dues filles petites de les seqüeles de la malaltia: “Elles van ser les meves ‘infermeres‘, la primera setmana malalta a casa”. “La meva mare és gran i no podia entrar a casa. Em deixava el menjar a la porta i les nenes l’escalfaven. També em portaven els medicaments i un dia van posar una rentadora”, explica.
La Maria Alba explica que la filla gran es va sentir “molt alleugerida” quan la van traslladar a l’hospital perquè allà la cuidarien els metges. La filla petita, en canvi, “diu que es pensava que moriria allà“. Un pensament que la Maria Alba també va tenir: “Quan vaig anar al Clínic després de més d’una setmana sense millorar, vaig entrar directament a l’UCI“.
L’angoixa del “no ho sé”
Recorda que un cop a l’hospital la frase que més escoltava és “no ho sé“. Ningú no li podia donar garanties de quina seria l’evolució de la malaltia: “Hi havia un monitor on es veia la saturació d’oxigen a la sang i em van dir que si baixava m’intubarien. No podia deixar de mirar-lo”. Al seu pensament, sempre les filles petites: “Havia marxat de casa sense dir adeu a les nenes i pensar que potser no les tornaria a veure…”.
Símptomes persistents
Des del 5 d’agost està a casa. Diàriament ha de fer exercicis per recuperar musculatura i capacitat pulmonar. No pot treballar: “El cos no em segueix. També tinc problemes de memòria, de concentració, no veig bé les lletres, sento molt ofec, un cansament estrany, com si haguessis fet alguna cosa molt grossa”.
Per tot plegat reconeix que avui es vacunaria. De fet tota la seva família ho està: “La meva mare es va enfadar quan em vaig posar malalta. Em deia que m’ho havia buscat. Els meus germans, també”. Tot i això, afegeix que manté els dubtes sobre els vaccins i sobre els efectes a llarg termini: “Hauria agraït que algú m’expliqués que no hi havia problema tenint en compte que tinc patologies prèvies”.
