Pocs discuteixen la necessitat d’instal·lar un parc eòlic per fomentar les energies renovables, però ningú el vol tenir a prop de casa seva. És l’exemple més clar per entendre el fenomen nimby, l’acrònim en anglès de “not in my backyard”, és a dir, “no al meu pati del darrere”. Aquesta expressió s’utilitza per definir la reacció veïnal contrària a un projecte per instal·lar infraestructures que són necessàries per al conjunt de la comunitat. A Barcelona en tenim alguns exemples.
A pedrades contra la narcosala de la Vall d’Hebron
Els barris de muntanya d’Horta-Guinardó es van unir l’any 2005 contra la instal·lació d’una sala de venipunció. L’oposició va ser radical i va mobilitzar durant mesos centenars de veïns que creien que l’equipament de tractament faria un efecte crida entre les persones amb addiccions i augmentaria la conflictivitat al barri. Les protestes van incloure talls a la ronda de Dalt durant més d’una vintena de setmanes i fins i tot la destrossa de les portes i finestres de la instal·lació a cops de pedra. El cert és que l’oposició va donar fruits: aquell mateix any es va decidir traslladar la sala, que segueix funcionant avui en dia, en unes dependències del mateix hospital.
El geògraf Oriol Nel·lo ha investigat sobre el fenomen i ha explicat en una entrevista al bàsics que la clau és una distribució equitativa dels beneficis i les càrregues dels equipaments conflictius: “És terrible quan els veïns no pregunten ‘Per què aquí’ sinó ‘Per què sempre aqu픑. Tot i això, Nel·lo demana no oblidar que “els moviments socials han estat fonamentals i positius per a la nostra ciutat”. Hi ha casos recents a la ciutat que també es poden associar al fenomen nimby, amb motius ben diversos i comprensibles.
De Happy Parc a tanatori en un obrir i tancar d’ulls
Els veïns de Sants van alçar la veu l’any 2020 per un canvi substancial al carrer dels Comtes de Bell-lloc. El parc infantil que hi havia, amb tobogans i piscines de boles, va tancar en no renovar el lloguer i s’hi va instal·lar un tanatori de dues plantes. Un altre cas d’equipament en disputa, en aquest cas públic, va ser l’alberg per a persones sense llar amb problemes d’addiccions del Baix Guinardó. L’any 2022, els veïns del barri van fer manifestacions per la proximitat d’aquest hotel reconvertit a una escola.
Ni punt verd al Poblenou ni parc de bombers a l’Eixample
Altres exemples recents poden ser les queixes per la instal·lació d’un punt verd a la plaça de Julio González, al Poblenou, i el nou Parc de Bombers de l’Eixample, que s’ha de traslladar a l’avinguda de Sarrià. En el primer cas, els veïns creuen que les dues escoles bressol que hi ha a tocar tindran molèsties i els negocis de restauració, pèrdues. Pel que fa al parc de bombers, hi ha dubtes sobre una operació que descarta una zona verda i, en canvi, hi suma oficines i el nou equipament, que, temen, augmentarà els problemes de circulació a la zona.
Entrevista al geògraf Oriol Nel·lo
