Durant tres nits ha canviat el portal del Poble-sec on dormia per una habitació d’hotel pagada per l’Ajuntament. Té, a més, el compromís del consistori de trobar-li a partir d’aquest dimarts un allotjament més estable. Però la situació de Yassin el Yakoubi, de 37 anys, no és tan excepcional entre les persones sense llar a Barcelona: dormir al carrer mentre segueixen, com ell, un tractament de quimioteràpia per un càncer o estan convalescents d’una malaltia greu. El que ha canviat el guió en aquest cas ha estat només la denúncia pública que va fer fa uns dies l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna a través de Twitter.
La mateixa història, però al carrer i a casa
Després de passar pel SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats) i ser derivat a la Creu Roja, la veu d’alerta l’ha donada una voluntària de Santa Anna, Montse Pujades. És l’encarregada de fer entrevistes a les persones que van al menjador de la parròquia per conèixer en quina situació es troben. “Em va sobtar molt perquè jo també tinc un càncer de còlon, com ell, i estic rebent el mateix tractament, però ell està al carrer i jo, a casa”, explica.
La diferència és especialment rellevant tenint en compte els efectes de la quimioteràpia. “Em fan mal les mans, no puc tocar coses fredes i també em molesta molt el fred al carrer”, relata el Yassin. La Montse corrobora que és una de les conseqüències: “No pots ni tocar el metall”. Poder descansar en un espai calent és una necessitat i per això el Yassin havia fet del racó sota l’escala de la porteria on dorm el lloc “ideal” per passar-hi les nits.
Tots dos comparteixen també haver passat per una colostomia, una intervenció quirúrgica al ventre i que comporta portar una bossa exterior per a l’evacuació intestinal. “No és fàcil, s’ha de canviar i netejar amb regularitat”, descriu la Montse, un procés que el Yassin havia de fer al portal o al carrer.
Convalescència al carrer
A ell l’operació la hi van fer a l’Hospital Clínic, ara fa uns tres mesos. “Vaig anar a l’assistenta social de l’hospital i em va donar una targeta amb 150 euros per comprar aliments i una targeta de transport”, assegura el Yassin. Sobre un possible allotjament després de l’alta, “em va dir que no em podia ajudar”. Tampoc la Creu Roja. Allà, la resposta és que havia d’apuntar-se a la llista i esperar tres mesos.
“Tothom sabia el que tenia i ningú va pensar en cap moment que potser necessitava alguna cosa més”, es queixa la Montse. “Poden faltar recursos, però la humanitat i l’empatia no són qüestió que falti res, són qüestió de persones”.
Una de les últimes morts al carrer, un malalt terminal
Casos com el del Yassin no són inèdits ni sorprenents tant per a la gent de l’Hospital de Campanya com per a entitats com Arrels Fundació. Aquí reben cada setmana “almenys una trucada d’hospitals de diferents municipis que tenen persones sense llar que surten d’alta i no saben on anar”, segons el director, Ferran Busquets. “Els recursos que hi ha són centres sociosanitaris però sovint no hi ha lloc o no són compatibles amb la situació de la persona”, per exemple, consumidors d’alcohol que hi tenen l’accés vetat.
El resultat és que l’estat de salut d’aquestes persones convalescents acaba empitjorant o que directament no reben el tractament que necessitarien. Sis persones sense llar han mort en el que va d’any a Barcelona, dues la setmana passada. I una d’elles, coneguda per Arrels, patia també un càncer, en aquest cas terminal.
