Què caldria fer si ens trobem a l’estació del Paral·lel esperant el metro i de sobte comença a inundar-se amb milers de litres d’aigua provinents d’una tempesta torrencial? Aquesta escena no és una hipòtesi de ciència-ficció, sinó que va ser una realitat el 16 de setembre del 2018. El comiat a l’estiu d’aquell any va ser amb aiguats, inundacions que van posar a prova la xarxa de metro de la ciutat. Ara, un simulador a escala real de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) permet comprovar quines són les millors estratègies per evacuar el subsòl en cas d’emergència.
La rèplica recrea una de les boques de metro de Paral·lel, que sovint presenta problemes d’acumulació d’aigua quan hi ha pluges d’intensitat forta. Un circuit tancat permet fer baixar 400 litres d’aigua per segon a l’escala, com si es tractés d’una cascada. “Aquesta situació no és pas insòlita, sinó que tan sols cal que al carrer s’acumulin 30 centímetres d’alçària d’aigua“, explica Beniamino Russo, professor d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona de l’UPC. A l’Institut Flumen, del qual ell forma part, han estudiat la capacitat d’evacuació dels embornals de la ciutat i també la resistència dels contenidors de brossa a les riuades. Ara ha arribat el torn al metro.
Una quarantena de conillets d’índies pujant les escales a contracorrent
El simulador ha permès fer proves amb una quarantena de persones de diferents característiques, que han fet de conillets d’índies. Lligades amb un arnès de seguretat, els han fet pujar a contracorrent amb calçat de tota mena per avaluar quins són els factors que permetrien evacuar l’estació amb seguretat: “A diferència de quan creuem un carrer on baixa aigua, on el pes té una gran influència, en el cas de les escales hem comprovat que l’habilitat de cada persona hi ha tingut un paper essencial“, concreta Russo. I no, no tothom va aconseguir evacuar l’estació en aquesta prova de laboratori.
Una rèplica d’un carrer inundat per comprovar la resistència de les portes
A tocar de la rèplica del Paral·lel s’hi està construint un altre model, d’un carrer també inundable amb portes que simulen l’entrada d’habitatges, comerços o pàrquings. Martí Sánchez, també professor de l’UPC, explica que “l’objectiu és analitzar com són els processos del pas de l’aigua del carrer a l’interior per comprovar, per exemple, sota quines condicions poden arribar a cedir les portes”. Un plantejament que inevitablement ens fa pensar en la catàstrofe de València: “Més de la meitat dels morts estaven a l’interior de cases o garatges. Conèixer aquests processos és fonamental i, fins ara, hi ha molt poca literatura elaborada al respecte”.
